La banda sonora de Joan Herrera

Comencem el reportatge dalt d’una bicicleta i a ritme de música brasilera. Els acords de “Cerebro electrónico” recorden alguns viatges que Herrera ha fet al Brasil. També li porta records de la seva primera intervenció al Congrés dels Diputats, durant la sessió d’investidura de Rodríguez Zapatero. “Estava molt nerviós la primera vegada que havia de parlar. Ho vaig afrontar posant-hi morro”. Recorda també la sensació de vergonya de veure’s per primera vegada a un cartell electoral. Vaig pensar: “Mare meva, on m’he ficat”.

Pel que fa a la seva entrada a la política, és un procés gradual que resumeix amb una frase: “T’enreden, i et deixes enredar.” Herrera mira de defensar els valors i viure’ls amb normalitat. “Vaig en bici, de vegades vaig amb cotxe,  intento reciclar, fer el que faria qualsevol ciutada…”

Víctor Jara, “A Cochabamba me voy”

Joan Herrera diu que es coneix de memòria les lletres de les cançons de Víctor Jara. “Em porten a la infantesa”. Un cop vaig anar a un míting de Joves d’Iniciativa, i posaven música de Víctor Jara: “vaig pensar: però si aquests tios són tan raros com jo!”. El pare era un autònom que feia informes comercials i la mare era informatica a l’Ajuntament “la meva mare sap més informàtica que jo”, diu. A casa no hi havia una economia justa, era una família treballadora d’un barri treballador.

“Vivia a Selva de mar, entre Besós i Sant Adrià, i que t’atraquessin era normal”. Entre els petits delinqüents recorda “el peseta” del Polígon Canyelles o la banda del barri de la Mina. “Era el pitjor jugador de futbol, però corria molt. Quan arribava a la línia de fons no sabia que fer.” Reflexiona sobre la comunicació política: “es resumeix en pastilles de 15 segons”. Herrera creu que això empobreix la reflexió: “Quan el debat és superficial i epidèrmic, l’esquerra surt perjudicada”.

Lluís Llach, “Cal que neixin flors a cada instant”

La música de Lluís Llach porta Joan Herrera als inicis dels 80, amb un pare compromès al PSUC i la mare militant a Convergència Socialista.  “El cop d’estat de 1981 el recordo a una merceria. Vam agafar el Simca 1200 vam anar a buscar el pare a la feina”. Recorda una certa situació d’angoixa a casa. Una dècada després es va mobilitzar la primera guerra del Golf i contra els contractes brossa.  Estudiava a l’IES Joan d’Austria, a la Verneda i participava a l’associacionisme juvenil. “Fins que em vaig apuntar a Iniciativa. No els ho vaig dir a casa, m’ho van preguntar però ho van viure amb molta normalitat”.

El último de la fila, “Insurrección”

“Aquesta cançó és un himne d’adolescència, de barri, d’institut… del primer amor d’institut.” El primer petó, però, va arribar deprés: “va ser a Riudecanyes, quan tenia 13 o 14 anys, on estiuejava”. Herrera es considera tímid: “Intentava explotar la timidesa, més d’un cop no havia aconseguit que ni la noia s’enterés”. Pensa que sense amor no es pot viure i que és un factor importantíssim. D’aquella època recorda anar d’excursió, fer acampades amb els col·legues, fumar algun porro…

Billie Holiday, “God bless the child”

“Aquesta cançó em fa pensar amb el meu fill, perquè és molt important”. Herrera creu que els nens et donen vitalitat: “un nen et reinventa la família, et canvia la perspectiva de les coses, també dormo molt menys…” El candidat diu que quan ets a la campanya no veus a la família, però tampoc la veia quan a Madrid deia de diputat. “Em ve de gust encapçalar llista a Catalunya, però també poder estar a prop amb el meu fill”.

Jorge Drexler, “Todo se transforma”

La cançó de Jorge Drexler parla del món connectat i globalitzat en què vivim. “Hi ha hagut viatges que m’han marcat especialment: el Brasil, Nairobi, el barri de Kibera, l’infern del planeta…” Herrera diu que vivim a un moment en que sembla que ningú es rebel·la: “La gent que neda a contra-corrent eś la que canvia la història”. Compensa? “Globalment sí, però de vegades es dur”. Especialment dura va ser la nit electoral quan ICV-EUiA va perdre el segon diputat. Tot i això compensa “quan veus que pots canviar les coses”.

Nina Simone, “I wish I knew how it feel to be free”

“Aquesta cançó és un himne a la llibertat, m’emociona”. Creu que musicalment és genial perquè “creix és un crit a la llibertat, com em sentiria si pogués ser lliure”. Herrera creu que correm el risc de ser a temps i de no fer res. “Em preocupa que el canvi climàtic estigui fora de l’agenda. Una de les claus de la humanitat és que comencem a castigar els polítics que no compleixen contra la lluita del canvi climàtic”.

De cara al futur no es veu en política d’aquí a 20 anys. “Amb 60 anys, no sé… m’agradaria llegir més que ara. Tinc ganes de fer la marató tot i que em conformo a fer la mitja marató. Només tinc la certesa que seré calb, això sí”.

Totes les músiques d’aquest programa han estat escollides pel seu protagonista