La Junta Electoral Central (JEC) encara no ha dictaminat sobre la petició del Partit Popular i Ciutadans, que sol·liciten la retirada del llaç groc de la façana de l’Ajuntament i els que hi hagi en altres dependències municipals o seus de districte. L’organisme, en canvi, sí que ha ordenat a la Generalitat que els retiri de manera immediata, així com les banderes estelades, de tots els edificis públics de la seva competència, i ha fixat un termini màxim de 48 hores per fer-ho.
El llaç groc, que reclama la llibertat dels líders socials i polítics empresonats, penja de la façana de l’Ajuntament per acord majoritari de la Junta de Portaveus. Però des del PP i Cs insisteixen que un cop convocades les eleccions generals del 28 d’abril, la presència d’aquest símbol és contrària a la Llei electoral.
Si finalment la Junta Electoral provincial de Barcelona n’ordena la retirada, la mesura afectarà a totes les dependències municipals. Actualment aquest símbol penja de la façana de sis seus de districte -Sant Andreu, Sarrià, Gràcia, Ciutat Vella, Sants i Eixample- que l’hauiren de treure. En canvi, a les Corts, Nou Barris, Horta i Sant Martí no hi ha cap llaç groc, tot i que en el cas de Sant Martí el motiu és que ha estat robat diverses vegades.
El precedent del 21-D
Aquesta mateixa situació es va viure setmanes abans de les eleccions al Parlament del 21 de desembre del 2017. Ciutadans i PP també van presentar un escrit a la Junta Electoral provincial de Barcelona i l’Ajuntament va acatar l’ordre.
Pel que fa als edificis públics de la Generalitat, la junta ha demanat al president Quim Torra que ordeni la retirada dels símbols i des del govern català ja han reaccionat. La consellera de Presidència, Elsa Artadi, ha assegurat que estan treballant en una solució “combativa”. Unes paraules que deixen entreveure que podrien no acatar l’ordre de la junta i que estudien presentar un recurs al Tribunal Suprem.
