L’alcaldessa, Ada Colau, ha estat reelegida presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en el ple de constitució amb 76 vots a favor i vuit en blanc. Colau liderarà un govern a quatre amb el PSC, els comuns, ERC i Junts per Catalunya. Representants d’aquestes formacions han signat aquest dimecres l’acord de govern per al mandat 2019-2023, que inclou finalment JxC. En el mandat anterior hi havia un tripartit d’esquerres.
Colau ha assegurat que és “un honor” tornar a presidir aquesta institució. En la seva intervenció ja com a presidenta de l’AMB, ha dit que aquest nou mandat que ha començat “no parteix de zero”, perquè entre el 2015 i el 2019 s’ha fet “molta feina en un context difícil”. L’alcaldessa de Barcelona ha dit que la ciutat no sempre ha reconegut les “ciutats germanes” que l’envoltava, un fet que demana que no torni a passar, perquè defensa que tots els municipis de l’àrea metropolitana són “igual de necessaris imprescindibles”.
Sobre els nous reptes que ha d’afrontar la institució, Ada Colau ha esmentat la mobilitat, la lluita contra la contaminació i la crisi climàtica i l’habitatge assequible. Per això, aprofitant la presència de representants de la Generalitat i de l’Estat a la sessió constitutiva del ple, Colau ha demanat la col·laboració i implicació de la resta d’administracions.
Organigrama del nou govern de l’AMB
Segons l’acord a quatre entre PSC, comuns, ERC i JxC, la Junta de Govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona estarà formada per 17 membres:
- Presidenta: Ada Colau (BComú)
- Vicepresident executiu: Antonio Balmón (PSC), alcalde de Cornellà de Llobregat
- 10 vicepresidents
- Cinc consellers
L’acord de govern
que han signat els quatre grups es fixa com a prioritats la lluita contra les desigualtats socials, la mobilitat sostenible, fer realitat una oferta d’habitatge assequible, mesures per fer front a l’emergència climàtica i el progrés socioeconòmic. Precisament, l’AMB té competències en urbanisme, mobilitat, habitatge, medi ambient, desenvolupament econòmic i cohesió social. Els partits que han signat l’acord de govern a quatre s’han repartit aquestes competències:
- PSC: mobilitat i desenvolupament econòmic i social
- BComú: ecologia i planificació estratègica
- ERC: urbanisme i àrea internacional
Junts per Catalunya tindrà una vicepresidència de la institució, però no gestionarà cap àrea.
Quasi la meitat dels consellers de l’AMB són del PSC
El ple metropolità està format per 90 consellers. La cambra queda constituïda així:
- 43 del PSC
- 16 dels comuns
- 15 d’ERC
- 8 de JxC
- 2 de Cs
- 2 de BCN Canvi
- 1 del PP
- 1 de Guanyem Badalona en Comú
- 1 d’Ara Decidim Ripollet
- 1 de CAT Torrelles
Llaç groc en record de Joaquim Forn
és un dels consellers del ple de l’AMB. Malgrat fer la petició, el regidor de JxC no ha pogut assistir al ple constitutiu perquè el Suprem l’hi ha denegat el permís. En el seu lloc s’ha col·locat un llaç groc per recordar-lo i demanar-ne l’alliberament. Ada Colau ha denunciat aquesta “anomalia” que, diu, no es pot normalitzar. La nova presidenta de l’AMB ha anunciat que contactarà amb els advocats de Forn per fer-los arriba la protesta per aquesta “vulneració de drets civils i polítics”.
Comuns, JxC i ERC han denunciat la situació de presó preventiva de Joaquim Forn. Per la seva banda, Ciutadans i Barcelona pel Canvi han mostrat rebuig a aquestes crítiques. Marilén Barceló, regidora de Cs a l’Ajuntament, ha destacat que cal respectar qualsevol resolució judicial. Manuel Valls, de BCN Canvi, ha reiterat que a Espanya “no hi ha ni presos polítics ni exiliats”; una afirmació que ja va fer en el seu discurs durant el ple d’investidura.
Alguns consellers no han assistit a la sessió constitutiva del ple de l’AMB. És el cas d’Ernest Maragall (ERC), Jaume Collboni (PSC) i Elsa Artadi (JxC).
Pancarta a favor de la gestió pública de l’aigua
La sessió constitutiva de l’AMB ha estat també escenari d’una reivindicació a favor de la gestió pública de l’aigua. Membres de la plataforma Aigua És Vida han aixecat una pancarta amb aquesta demanda quan l’alcaldessa, Ada Colau, ha pres lloc a la cadira de la presidència de la institució. “Gestió de l’aigua 100 % pública i democràtica”, recollia el cartell.
L’acord de govern entre PSC, comuns, ERC i JxC parla precisament sobre la gestió de l’aigua. Els quatre partits aposten per “continuar prestant el servei d’abastament i sanejament d’aigua com a bé comú” i “garantir el subministrament universal”. El document de l’acord recull que caldrà tenir en compte la sentència del Tribunal Suprem, que ha de dir si confirma l’anul·lació de la concessió del servei de l’aigua a l’empresa mixta entre Agbar i l’AMB dictada pel TSJC. Un cop coneguda, la Junta de Govern crearà una comissió per analitzar i proposar “les actuacions més adients en defensa de l’interès general”.
