“Mai amb violència”, “Sempre he defensat la llibertat d’expressió i els drets civils des del pacifisme” o “Soc creient i els meus principis com a persona m’impedeixen justificar qualsevol comportament violent”. Amb aquestes afirmacions es defensaven l’expresident Oriol Junqueras i els vuit exconsellers acusats de rebel·lió, sedició i desobediència. En els interrogatoris del 2 de novembre davant la jutgessa Carmen Lamela, els investigats per la celebració del referèndum l’1-O i per haver declarat la República Catalana el 27 d’octubre al Parlament, van apel·lar als seus antecedents personals i polítics, a més d’apuntar que sempre han apostat pel diàleg i la democràcia.
L’Agència Catalana de Notícies ha fet públics uns vídeos en què es pot veure i escoltar com l’exvicepresident i els exconsellers es defensen també dels delictes de malversació i prevaricació que se’ls imputa. Junqueras va negar taxativament haver gastat diners públics en el referèndum de l’1 d’octubre: “Totes les despeses han complert sempre els preceptes corresponents i mai no s’ha gastat res que no pertoqués”. De la seva banda, Forn va negar cap consigna de desobediència als Mossos d’Equadra: “En agradin o no les ordres judicials s’han de complir, nosaltres tenim competències judicials i, per tant, sempre s’ha de complir el mandat judicial”.
Declaracions breus i contundents
En els vídeos es veu a la majoria de membres del govern responent només al seu advocat i de forma breu, explicant bàsicament que no havien tingut temps de preparar la defensa, que no havien participat ni promogut actes violents i que no s’havia gastat cap diner públic en el referèndum.
Tan sols Carles Mundó i Santi Vila s’allarguen una mica més. Mundó recorda la celeritat de la citació a declarar i la manca de temps per preparar la seva defensa. Vila, que va ser l’únic a qui li van imposar presó amb fiança, va respondre a la fiscalia i a la magistrada Lamela. Va assegurar que mai no ha participat ni promogut actes violents i que ell va negociar amb polítics de Madrid, que no va voler identificar, per intentar evitar el conflicte: “Pensava que era necessari canalitzar el sentiment ciutadà, pensava que al final aconseguiríem un consens polític que ho fes possible”, va assegurar que potser havia estat ‘ingenu’”.
