(ACN/Agències) En els primers actes polítics de la campanya de les eleccions de Catalunya 2024, els candidats a la presidència de la Generalitat de Catalunya han intentat marcar perfil i ressaltar les diferències amb la resta de caps de llista, amb l’objectiu de captar el vot indecís, que s’entreveu determinant en el resultat de les votacions.
Retrets creuats entre PSC, ERC i Junts
En un míting a Lleida, Salvador Illa ha ressaltat el PSC com a partit solvent per governar. “Des de la dreta m’han dit que era independentista i des de l’esquerra, que era espanyolista. Nosaltres som solucionadors de problemes!”, els ha etzibat, i ha demanat deixar de banda la crispació i els vetos.
Li ha respost Carles Puigdemont, que ha acusat Salvador Illa d’haver envaït les competències de la Generalitat quan era ministre de Sanitat i haver provocat “la pitjor crisi sanitària del sud d’Europa“. Des d’Esquerra, el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, ha assenyalat Junts i Carles Puigdemont per desmarcar-se de l’acord per barrar el pas a l’extrema dreta a les institucions i ha advertit que “no hi ha una extrema dreta dolenta perquè porta la bandera d’Espanya i una de bona perquè s’embolica amb l’estelada”.
Comuns i PP presenten polítiques d’habitatge
La candidata del comuns, Jéssica Albiach, en un acte a les comarques gironines, ha situat la seva formació com a “única garantia que l’habitatge serà la primera prioritat del futur govern de la Generalitat”, i ha assegurat que el seu partit serà “implacable” en aquesta qüestió. El candidat del PP, Alejandro Fernández, s’ha compromès a construir 50.000 habitatges públics durant els propers quatre anys i a oferir exempcions fiscals als propietaris que lloguin pisos a joves de menys de 30 anys.
VOX rebutja que el PSC sigui una “alternativa”
Ignacio Garriga, candidat de VOX, assenyala que “el PSC ni és alternativa ni és futur per a Catalunya, sinó que és el mateix problema que el separatisme”, i ha acusat els partits que han governat la Generalitat d’haver “instrumentalitzat l’educació i les escoles com a arma de confrontació”.
CUP acusa ERC de fer polítiques de “sociovergència”
A la CUP, Laia Estrada ha lamentat que “no es pot esperar res” del PSC ni de Junts, i ara tampoc d’ERC, “que ha trigat 85 anys a recuperar el govern de la Generalitat per ara fer polítiques de sociovergència”.
El sistema de finançament marca el primer debat de la campanya
El primer dia de la campanya electoral per a les eleccions a Catalunya 2024 ha començat amb un intercanvi d’opinions entre els candidats sobre el sistema de finançament de Catalunya. Al debat organitzat per ‘La Vanguardia’ i RAC1, el PP, Comuns, ERC, el PSC i Junts s’han compromès a treballar per millorar el sistema de finançament. Vox i Ciutadans, en canvi, els han criticat l’herència dels diferents governs a Catalunya i l’Estat, mentre que la CUP ha demanat als partits independentistes girar full i parlar d’autodeterminació.
La política de pactes ha centrat el tram final d’aquest primer debat. Josep Rull ha recordat que el PSC va acceptar els vots del PP per fer Jaume Collboni alcalde de Barcelona. També el candidat d’ERC ha volgut preguntar a Illa sobre la possibilitat que acabi sent president de la Generalitat amb els vots del PP. Illa ha “descartat” explícitament “ser president de la Generalitat de Catalunya” amb el PP, però no assolir “acords puntuals”. No ho veu igual Alejandro Fernández, que —malgrat les crítiques de Vox i de Cs— no ha descartat aquest suport.
Aragonès, per la seva banda, ha fiat els acords als programes de govern de les formacions i ha recordat que les línies vermelles són el referèndum, un finançament singular i la defensa de l’estat del benestar i la llengua catalana. Junts ha insistit que cal que “el bloc sobiranista tingui majoria i fer-la operativa”, i ha proposat “cancel·lar” el deute amb l’Estat a compte d’inversions no executades.
La candidata dels comuns, Jéssica Albiach, ha apostat per un govern progressista sense parlar de la fórmula i ha demanat a ERC i el PSC que “no pactin” amb Junts. La de la CUP, Laia Estrada, ha afirmat que “mai” ha tancat la porta a un govern, però no per una “pagueta o interessos de partit”. Carrizosa ha afirmat que serà “lleial” al constitucionalisme i no donarà suport a cap formació que assoleixi pactes amb el separatisme, i Garriga ha afirmat que “només Vox” pot salvar Espanya.
Què vols saber de les eleccions a Catalunya 2024?
- Eleccions a Catalunya 2024: guia completa sobre els comicis del 12-M
- Candidats de les eleccions a Catalunya 2024: quines candidatures s’han confirmat per al Parlament?
- Enquestes de les eleccions a Catalunya 2024: com van els sondejos electorals del 12-M?
- Llistes electorals del 12-M: quins partits i noms es presenten a les eleccions de Catalunya 2024?
- Com saber si m’ha tocat ser a la mesa electoral el 12-M per les eleccions a Catalunya 2024?
- Vot per correu: com demanar-lo i terminis a tenir en compte
- Calendari de les eleccions a Catalunya: totes les dates clau
- Com votar a les eleccions a Catalunya 2024 si vius a l’estranger?
- Quants escons té el Parlament? Quants se’n necessiten per ser majoria absoluta?