Aquest dimarts han comparegut davant la comissió d’investigació de l’article 155 del Parlament de Catalunya l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull i Dolors Bassa. Els sis polítics independentistes, condemnats a penes d’entre 10 i 13 anys de presó, han fet una crida al diàleg i a la unitat de l’independentisme. També han estat molt crítics amb la repressió de l’Estat i l’aplicació del 155, i han reiterat la seva voluntat de persistir en l’objectiu d’assolir la independència.

Tots ells han arribat abans de les nou del matí a la cambra catalana i han estat rebuts amb aplaudiments, abraçades i crits de llibertat. La primera a arribar al Parlament ha estat l’exconsellera Dolors Bassa i minuts després ho han fet la resta de polítics empresonats que han comparegut. L’ANC i Òmnium han convocat una concentració al carrer per donar suport als membres del govern empresonats.

Després d’una jornada de gairebé deu hores, els sis presos han abandonat el Parlament a les 20.28 h, després d’haver-se acomiadat tant dins com fora de l’edifici del president de la Generalitat, Quim Torra, i del de la institució, Roger Torrent. Dolors Bassa ha pujat al seu vehicle, que l’ha dut a la presó de Puig de les Basses, i els homes en dos vehicles més, per ser traslladats a Lledoners: Oriol Junqueras i Raül Romeva en un vehicle, i Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn en un altre.

Junqueras: “La taula de diàleg és un pas endavant”

L’exconseller d’Economia i exvicepresident del govern, Oriol Junqueras, ha estat el primer a comparèixer i ha fet una crida al diàleg. Junqueras ha dit que la seva “voluntat de diàleg no s’ha trencat” malgrat el seu empresonament. Per això, ha valorat la creació d’una taula de diàleg i ha dit que, tot i ser un “pas incert”, és “un pas endavant”.

També ha tingut paraules de denúncia per a la repressió. L’exvicepresident ha denunciat l’acció de les “clavegueres de l’Estat  i ha advertit que alguns dels que ara aplaudeixen aquesta “repressió” poden acabar sent víctimes d’aquests mateixos procediments.

Junqueras també ha dit que la “nostra presó és injusta” i que “els tribunals europeus els han donat sempre la raó”. I ha afirmat que l’aplicació del 155 només va servir per perjudicar els interessos de la ciutadania i les polítiques socials a Catalunya. També ha llançat un avís, “volien eliminar els adversaris polítics”, però “el 155 no va servir per fer-nos desistir. No tenim por”.

Ciutadans abandona la comissió, PP i PSC no hi han assistit

El grup parlamentari de Ciutadans ha abandonat la sala després del seu torn de paraula en senyal de disconformitat amb la comissió d’investigació sobre el 155. Ho ha fet després que la diputada Lorena Roldán interrogués el president d’ERC, Oriol Junqueras. La líder de Ciutadans al Parlament li ha retret que no hagi acudit a la cambra catalana per “demanar perdó” per la tardor del 2017, sinó per fer un míting.

Per la seva banda, el PP, que fins ara no ha assistit a la comissió, i el PSC, que la va abandonar poc després de la sessió constitutiva, tampoc no han assistit a la sessió d’aquest dimarts.

Turull, sobre el 155: “És un bypass, la culminació d’un fracàs per un engany de l’Estat”

L’exconseller de Vicepresidència Jordi Turull ha centrat el seu discurs a explicar què ha representat l’aplicació del 155. Turull l’ha comparat amb un bypass. El 155, ha dit, “és la culminació d’un fracàs per un engany de l’Estat, que va de la intervenció del govern a la intervenció del mandat de les urnes”. Turull ha resumit la lògica de l’Estat amb aquesta frase: “Primer es defensa a costa del que sigui la sagrada unitat d’Espanya i després ja vindran els drets i llibertats”.

Igual que Junqueras, també ha defensat el diàleg, però ha reivindicat un “diàleg de veritat”. També ha expressat la voluntat de persistència: “No ens resignarem”. Per això, ha fet una crida a persistir en allò que van començar l’1 d’octubre del 2017: “Cal recuperar l’esperit d’unitat, lleialtat i fermesa”, ha dit.

També s’ha adreçat als diputats de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana perquè no es repeteixi la desunió que es va viure aquest dilluns a la tarda al ple del Parlament: “Si us plau, si ens volen fer feliços, episodis com els d’ahir no els facin. Hi són a temps”.

Romeva diu que “estem en un empat tècnic”

L’últim a parlar al matí, abans del recés, ha estat l’exconseller d’Afers Exteriors i Relacions Institucionals Raül Romeva que ha reconegut, en primera persona, que no han guanyat: “Els que defensem la república no ens n’hem sortit, però els que volien impedir-ho, tampoc”. En aquest sentit, ha dit, “estem en un empat tècnic”. Per això, ha dit, l’única solució és parlar i dialogar.

Romeva també ha tingut paraules conciliadores, ha fet autocrítica, però també s’ha mostrat molt crític amb repressió de l’Estat: “No només no s’ha acabat”, ha puntualitzat, sinó que encara “no ho hem vist tot”.

Sobre el 155 ha estat molt crític: “El 155 ha estat un error, ha estat un acte de covardia política i un fracàs”. I ha volgut afegir amb “certa ironia política”, que “encara li hem de donar les gràcies perquè ens ha fet més forts”. En aquest punt, també ha volgut remarcar la voluntat de persistir i no renunciar a tornar-ho a intentar.

Forn diu que el 155 “va escapçar el Departament d’Interior”

La comissió d’investigació s’ha reprès amb la intervenció de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn que ha recordat que el 155 va destituir-lo a ell, però també a Cèsar Puig, Pere Soler i a Josep Lluís Trapero. “Es va escapçar de ple el Departament“, ha afirmat.

Forn ha denunciat una campanya de desprestigi del cos dels Mossos d’Esquadra, després del reconeixement internacional pels atemptats del 17A. “Estaven obsessionats a recuperar les competències en seguretat a Catalunya” ha afegit.

També ha enviat un missatge a ERC i JxCat. “Ahir va ser un dia trist, no ens va agradar el que vam veure”, els ha dit. “Hem arribat més lluny que mai i no tenim dret a malmetre el que hem guanyat“, ha sentenciat.

Rull assegura que el 155 no va aconseguir l’objectiu de “fer mal” a Catalunya

L’exconseller de Territori i Sostenibilitat i també d’Empresa i Coneixement Josep Rull ha agraït la feina dels treballadors de la Generalitat que, en el cas del Departament de Territori i Sostenibilitat, van aconseguir, segons Rull, que l’article 155 no “esbudellés l’ànima de les polítiques públiques”.

Segons Rull, “els servidors públics van ser la primera línia de resistència contra la ignomínia del 155”. L’exconseller ha assegurat que en cap moment no va sentir-se cessat pel 155 i que, en el cas del Departament de Territori, no es va prendre cap decisió que no tingués la seva aprovació

L’exconseller sí que ha lamentat que el 155 afectés greument l’activitat al Departament de Coneixement i Empresa, arribant a descriure l’actitud del Govern espanyol d’”acarnissament”. Ha denunciat especialment el decret del 6 octubre del 2017 per afavorir el trasllat de seus d’empreses catalanes a altres territoris.

Segons Rull, aquesta va ser una conseqüències directa del discurs del rei Felip VI després del referèndum de l’1 d’octubre. L’exconseller ha lloat el teixit empresarial català per haver aconseguit que finalment el 155 no hagi acabat tenint les conseqüències negatives que volia, segons Rull, l’Estat espanyol

Bassa: “El 155 només va servir per aturar polítiques socials i econòmiques”

L’exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies ha defensat la feina que es va fer durant l’aplicació el 155. Sobre l’aplicació del decret ha assegurat que només va servir  per aturar polítiques socials i econòmiques, i per intentar escapçar les institucions catalanes.

Bassa també ha explicat que el 155 va perjudicar no només els independentista sinó tota la ciutadania catalana. Això, segons l’exconsellera, va afectar “el desplegament i la garantia de molts serveis i prestacions socials”. Segons Bassa això va ser “una irresponsabilitat” per part del govern espanyol que hi havia a l’octubre de 2017 i els partits que els van donar suport.  

Sobre les conseqüències reals de l’aplicació del decret, Bassa ha assegurat que finalment no va tenir “la  importància que pretenien que tingués”, perquè no va aconseguir escapçar el govern català ni les conviccions dels catalans.