L’Ajuntament de Barcelona renovarà i ampliarà les clavegueres de la ciutat per fer front a futurs temporals de pluges torrencials. A causa del canvi climàtic, les tempestes intenses són ara un 17 % més freqüents que anys enrere i alguns punts de la ciutat, com el Paral·lel, s’inunden perquè el sistema de drenatge no és prou eficient. El consistori calcula que hi ha 500 km de clavegueres saturades.
El nou Pla de clavegures -que ja s’està desplegant- té un pressupost de 1.400 M € per als propers 80 anys i preveu la construcció de 200 km de claveguera secundària (la més petita) i 38 km de claveguera primària (la que més aigua absorveix). També es multiplicarà per quatre el nombre de dipòsits pluvials (es passarà dels 12 actuals a 66) per evitar inundacions de carrers.
Les actuacions més destacades i que està previst que s’enllesteixin abans que acabi el 2026 són les següents:
- Finalització del desdoblament del col·lector de Vila i Vilà: les obres de la tercera fase començaran el 2022. La segona fase hauria d’acabar aquest 2020.
- Desdoblament de l’interceptor de Diagonal (entre el carrer de Girona i el passeig de Sant Joan): està previst que els treballs comencin la tardor del 2020.
- Construcció del dipòsit pluvial de l’avinguda de Prim: serà una infraestructura que es farà en el marc de les obres de la Sagrera i està planificada per al 2023.
El regidor d’Emergència Climàtica, Eloi Badia, ha explicat que totes aquestes actuacions permetran blindar la ciutat davant del 100 % d’inundacions tenint en compte les pluges més intenses caigudes els últims 10 anys. Ara bé, ha admès que Barcelona només podrà absorvir el 50 % de l’aigua en casos de tempestes excepcionalment violentes (tenint com a base les que han caigut els darrers 500 anys).
Aposta pel drenatge natural de la pluja
A banda de les obres al sistema de clavegueram, el govern municipal també vol fer una aposta decidida pels sistemes de drenatge urbà o el que és el mateix: millorar la permeabilitat dels carrers de la ciutat perquè l’aigua de la pluja sigui absorvida pel terra i acabi anant als aqüífers naturals.
Els parcs -amb les superfícies de sorra i herba- ja són, per si mateixos, sistemes de drenatge urbà. Ara bé, la intenció de l’Ajuntament és incorporar sistemes de drenatge en un total de 180 hectàrees de carrers asfaltats: s’hi podrien instal·lar -per exemple- rases vegetades o escocells d’arbres.
A més, el Pla de clavegueres també planteja ubicar 10 basses als barris de muntanya perquè facin una espècie de frontera natural entre l’entramat urbà i la mateixa muntanya, per evitar que l’aigua arribi a la ciutat. L’aigua dels aqüífers naturals s’aprofita actualment per netejar els carrers, regar la vegetació urbana i fer funcionar les fonts ornamentals.
Reduir un 80 % el cost de les inundacions
Un dels objectius de prevenir les inundacions té a veure amb l’economia. Cada vegada que hi ha una inundació, la ciutat té uns danys que cal reparar i, tenint en compte l’escenari de futur amb un increment de les pluges torrencials, aquests costos podrien ser de 100 M € anuals si la ciutat mantingués les infraestructures tal com estan.
En canvi, segons els càlculs de Barcelona Cicle de l’Aigua (l’empresa municipal encarregada de la gestió de l’aigua), si es despleguen les mesures previstes en el Pla de clavegueres hi haurà un reducció del 80 % dels costos, fins als 20 M € anuals.
