El pacte de govern entre Barcelona en Comú i el PSC pot arribar en pocs dies. L’alcaldessa, Ada Colau, ha explicat aquest divendres que els comuns han posat sobre la taula “una proposta molt completa, equitativa i positiva” i que esperen tenir resposta dels socialistes “en breu” per tancar un acord de govern “en els propers dies”. Segons Colau, la proposta de repartiment de carteres que han fet al PSC “s’acosta a la definitiva”.
Des del dia de la investidura de Colau com a alcaldessa, els dos partits han mantingut converses discretes per tancar un govern a dos. De moment, BComú governa en solitari i amb el cartipàs provisional que va signar Colau. Segons el PSC, de reunions n’hi ha cada dia. Els dos partits treballen per un executiu amb àrees compartides i per dissenyar les prioritats per als primers 100 dies de govern.
Ada Colau ha comentat en entrevistes recents que veu Jaume Collboni com a primer tinent d’alcalde. L’alcaldessa també ha deixat anar que hi haurà un regidor de Seguretat. Un dels noms que sona amb més força és el socialista Albert Batlle, que va ser director dels Mossos d’Esquadra. BComú preveu consultar a les bases si accepten el pacte. En el cas del PSC, hi ha la intenció, tot i que es podria optar per convocar un consell de federació.
Negociacions per al cartipàs amb l’oposició
BComú i PSC negocien junts també amb l’oposició els punts del cartipàs municipal, que s’ha d’aprovar en el ple, previsiblement el 16 de juliol. Les converses han començat aquesta setmana i, segons algunes fonts, hi ha hagut més aviat pocs avenços. Entre els detalls a tractar hi ha qui presidirà les comissions de plenari, els plens de districte o com queden els consells d’administració de les empreses municipals.
La intenció de l’oposició és que en la principal empresa municipal, B:SM, el govern no en tingui el control. En la negociació del cartipàs, ERC busca la màxima representació com a primera força, ja sigui presidint diversos districtes i alguna comissió. També aspira a un nombre ampli d’assessors. En disputa hi ha un màxim de 124 càrrecs eventuals que s’han de repartir govern i oposició. Els grups més petits, com el PP, en reclamen més per articular una mínima estructura.
