Al llarg de la història s’ha titllat Enriqueta Martí de lladre, segrestadora, pedòfila, assassina, bruixa i, fins i tot, se li ha posat el sobrenom de La Vampira del Raval. D’ella se n’han fet pel·lícules, llibres, obres de teatre, còmics i rutes per la ciutat, i s’ha convertit en un personatge de la crònica negra barcelonina. El periodista i escriptor Jordi Corominas trenca el mite de la “mala dona” al llibre ‘Barcelona 1912. El caso Enriqueta Martí’, que va publicar-se l’any 2014 i enguany es reedita.
El llibre demostra que Enriqueta Martí no va matar a ningú i que és una llegenda barcelonina”
“No em quadrava la història de l’Enriqueta Martí, hi havia coses que em grinyolaven, i vaig començar a investigar-la”, explica Jordi Corominas a ‘Plaça Tísner‘. Una cerca que va començar fa més d’una dècada i que va submergir Corominas en hemeroteques de principi del segle XX. La conclusió principal? “Vaig descobrir que realment no va matar a ningú“, assegura. El llibre, que és un assaig exhaustiu, desmenteix el que s’ha dit d’ella en mitjans de comunicació i en publicacions durant dècades.
“L’Enriqueta Martí és una llegenda”
Tot i que mai s’ha acusat l’Enriqueta Martí d’assassinat, molts han assegurat que va ser la primera assassina en sèrie de la ciutat. De fet, es va fantasiejar amb la idea que els ossos que van trobar als seus domicilis eren d’infants, tot i que un metge forense va dictaminar que eren d’animals. I és que Jordi Corominas assegura que la figura d’Enriqueta Martí “té més de mite i de llegenda que de realitat“.
El periodista explica que el segle XXI ha volgut crear un mite sobre ella: “El fet que sigui una dona, titllada de segrestadora i assassina d’infants, que atemptava contra la infància, és el personatge perfecte per al relat de la Barcelona negra“, explica el periodista.
Era una de les captaires de la Barcelona del 1900, on vivien 12.000 prostitutes i 10.000 trinxeraires”
Qui era Enriqueta Martí?
“Vivia als baixos fons: era captaire professional, va ser prostituta i també ‘madame‘. Sabem que va ser condemnada per robar i per segrestar la nena Teresita Guitart, però no tenim elements que demostrin que era una bèstia assassina”, explica l’escriptor. Una dona socialment marginada que Corominas diu que “segurament hauria necessitat ajuda psicològica”.
Radiografia de la Barcelona d’inicis de segle XX
No s’entén la figura d’Enriqueta Martí sense el context de la Barcelona de principis del segle XX. “No tot era com ens va vendre la burgesia. L’altra cara de la cuitat és que el 40 % eren analfabets, el 30 % vivia en situació de precarietat i hi havia moltíssims captaires com l’Enriqueta“. Jordi Corominas, que també és historiador, explica que “hi havia 12.000 prostitutes censades i 10.000 trinxeraires que voltaven per la ciutat intentant aconseguir diners”.
En un context en què no feia gaire temps que havien succeït els fets de la Setmana Tràgica i la burgesia catalana trontollava. “Podríem dir que l’Enriqueta Martí va ser un cap de turc per a les classes benestants, que la van criminalitzar per ser de classe treballadora, criminal i dona”, diu Corominas.
