punt volat

El 24 de gener és el Dia del Punt Volat, aquella marca tipogràfica tan nostra, però que sovint no sabem com escriure. La tria del dia no és aleatòria. El 24 de gener del 1913 es van aprovar les ‘Normes ortogràfiques’ del català proposades per Pompeu Fabra, que incloïen l’ús del punt volat per escriure la ela geminada. Per tant, podem dir que és el dia de l’aniversari del nostre punt volat. Per això, aquest 24 de gener recordem d’on sorgeix el punt volat amb l’equip lingüístic de betevé.

Origen del Dia del Punt Volat

Segons els impulsors de la campanya, l’origen de la celebració s’inspira en el Word Nerd Day anglosaxó i la tradició americana d’inventar dies commemoratius de qualsevol cosa. Precisament, per fer un homenatge a aquesta marca tipogràfica, però també a l’ortografia i al català en general, es va engegar una campanya de difusió a les xarxes socials que va començar amb la creació del blog Dia del punt volat. L’objectiu era compartir qualsevol material relacionat amb el punt volat o la ela geminada amb l’etiqueta #DiaDelPuntVolat a les xarxes socials. I els usuaris hi van participar amb ganes i fent ús de molta imaginació per crear cançons, poemes, imatges i gifs graciosos o reivindicatius.

Com s’escriu i com no s’escriu?

A banda de la vessant més lúdica, n’hi ha una altra de més reivindicativa que justifica l’origen de la celebració i és que és un maldecap tipogràfic. El punt volat o punt alçat és una mica més alt que el punt normal. Als teclats de l’ordinador el trobem prement la combinació “majúscula+ tecla número 3”. En el cas de tauletes o telèfons mòbils, trobar-lo pot ser força més complicat i és per això que possiblement acabem escrivint un guionet (al-legacions), un punt normal (il.lusió) o una bala (instal•lació) en lloc d’aquest signe.

El primer que hem de fer a l’hora de trobar el punt volat als teclats mòbils és configurar l’idioma del teclat perquè sigui en català. A continuació, escrivim el punt volat prement el punt normal fins que ens aparegui el punt volat. Una altra manera és prémer la lletra L fins que ens aparegui la ela geminada.

El punt volat i la ela geminada

El català no és l’única llengua que empra el punt volat. El podem trobar en japonès, xinès, taiwanès, però també en francoprovençal, gascó o aragonès belsetà, més propers al català. I, alhora, també podem dir que no és una grafia exclusiva de les llengües: en matemàtiques el fem servir per representar les multiplicacions.

En canvi, la ela geminada sí que és una grafia pròpiament catalana, tot i que fonèticament gairebé tots el parlants la pronuncien amb una sola ela. Això possiblement fa que encara sigui més complicat recordar quan l’hem d’escriure. Tot i això, hi ha algunes pautes que ens hi poden ajudar:

  • Els mots començats amb al·l- (al·legar, al·lucinar), il·l- (il·lusió, il·luminar), col·l- (col·lapse, col·loqui) i mil·l- amb el significat de “mil” (mil·lenni, mil·lèsim)
  • Les paraules acabades en –el·la (novel·la, varicel·la), -il·la (tranquil·la, goril·la) i -il·lar (destil·lar,oscil·lar)
  • Els derivats cultes de paraules que s’escriuen amb -ll- com axil·la (aixella), capil·lar (cabell) o metàl·lic (metall)

El corrector i estudiós de la tipografia Pere Farrando ens explica més detalls sobre la història del punt volat, l’ús que en fem en català i en altres llengües.