Un dels discjòqueis més famosos dels vinculats al fenomen dels megamixos dels vuitanta, Toni Peret, presenta la biografia ‘Toni Peret y sus herman@s en el ritmo’. Escrita pel periodista David Cuevas, repassa la història de la música de ball a l’estat espanyol amb els referents del gènere i anècdotes divertides relacionades amb la festa, però també amb aspectes foscos com les drogues o les males pràctiques dins del sector discogràfic.
Segons adverteix Peret al programa ‘Plaça Tísner‘, “en una indústria com la discogràfica, on es mouen molts milions, també hi ha màfia i parts fosques”. “S’han fet coses, com pagar algú per apallissar algú altre o segrestar-lo, que jo no hauria fet”, afirma.
Érem joves, per nosaltres era un luxe fer els megamixos i vam pactar uns ‘royalties’ baixos”
Un altre dels aspectes compromesos que aborda el llibre és la distribució dels beneficis dels megamixos entre els discjòqueis que els feien i les discogràfiques: “Érem joves, per nosaltres era un luxe fer-los i vam pactar uns ‘royalties’ baixos”, assegura. Detalla que “era tot per a ells i a nosaltres ens donaven una engruna”.
La generació dels megamixos
Els megamixos van sorgir a la dècada dels 80 i eren discos que incloïen una mescla dels èxits del moment amb cançons no tan conegudes, “però que adquirien credibilitat en entrar-hi”. També hi havia efectes sonors “als quals la gent en aquell moment no estava acostumada”. “Eren la pauta a seguir musicalment, el públic els comprava per veure que era el que s’estava escoltant”, recorda Peret.
No existia la cultura DJ i quan sortíem a l’escenari el públic es quedava de braços plegats”
Segons el locutor i discjòquei, les primeres actuacions per presentar els àlbums van ser complicades: “La cultura DJ encara no existia i quan sortíem a l’escenari a fer la promoció, el públic es quedava de braços plegats”. “Els havíem d’explicar que havien de ballar mentre nosaltres posàvem música”, recorda.
Mike Platinas, Fernandisco i Paco Pil, entre d’altres
El llibre, de gairebé 700 pàgines, recull el testimoni de Toni Peret, però també altres discjòqueis de referència de l’època com Fernandisco, Paco Pil i Mike Platinas. Peret reconeix, de fet, que el ‘Más mix que nunca’, de Platinas, és un dels seus preferits d’entre els que no va fer ell.
D’entre els més de 150 de la seva autoria destaca el ‘Max mix 4’, que va vendre un milió de còpies a Espanya, i el 6, que és un dels seus preferits en l’àmbit personal. A banda dels ‘Max mix’, també va participar en col·leccions com ‘Máquina total’, ‘Lo + duro’ o ‘Ibiza mix’.
Va arribar un moment amb els megamixos que és com quan menges moltes galetes i al final no se’t posen bé”
Reconeix, però, que tot i que va “guanyar molts calers” amb els megamixos, va arribar un moment que es van anar degenerant. Per exemple, se’n van fer aprofitant l’auge de la fama del torero Jesulín de Ubrique, el ‘Currupipi mix’ i de l’atemptat bomba a l’expresident Aznar, el ‘Bombazo mix’. “És com quan menges moltes galetes i al final no se’t posen bé”, rebla.
Nostàlgia de la Barcelona dels 80
Locutor a Onda Cero Música, Máxima FM, Cadena 100 o Kiss FM, Peret explica que va començar a treballar a la ràdio com a tècnic. Actualment, no només alterna aquesta feina amb la de DJ en projectes com el ‘Dream team’ juntament amb Josep Maria Castells i Quique Tejada, sinó que també regenta un bar musical.
Barcelona era un referent per on passaven les estrelles del món de la faràndula, però s’ha fet un pas enrere de gegant”
Des d’aquesta perspectiva compara la situació de l’oci nocturn actual amb el passat: “La ciutat està a anys llums de la Barcelona dels anys 80 i 90”. Defensa que era “un autèntic referent pel que fa a discoteques amb exemples com el Velvet o l’Studio 54 per on passaven “les estrelles del món de la faràndula”. “Això ja no existeix i és un pas endarrere de gegant”, conclou.
