El periodista cultural i expert en arts escèniques Nil Martín López ens presenta al ‘Plaça Tísner‘ diverses propostes teatrals programades per aquest mes de març a Barcelona. Segons explica el col·laborador del programa, “són algunes de les obres més interessants que tenim en cartell o que s’estrenaran en aquest inici de la primavera”. Pots veure la secció completa de Nil Martín al vídeo superior.
‘Entrevistes breus amb dones excepcionals’
Joan Yago [2024]
Per Nil Martín és una proposta excepcional plena d’ironia i d’un sentit de l’humor ben mordaç. Es tracta d’un text de Joan Yago (autor dels textos de La Calòrica) que ja s’ha dut a escena a Montreal i a París, i que ara porta a Barcelona la directora Mònica Bofill.
L’obra parteix de casos de persones reals que han portat al límit l’exercici de la seva llibertat individual i que posen en qüestió la nostra capacitat d’entendre-les. Des d’una política nord-americana que lluita perquè cada infant pugui anar a l’escola amb la seva pistola, fins a una model que ha alterat el seu cos per convertir-se en una Barbie de carn i ossos. Totes les històries tenen la seva font en persones reals, i aquí Joan Yago les ha ficcionades en un text que, a més d’exposar les contradiccions i excentricitats de la humanitat, així com la nostra passió pel sensacionalisme i la morbositat, és un homenatge al gènere de l’entrevista.
TNC, fins al 31 de març
‘Pa amb tomàquet, el demà’
Application Rejected [2024]
I seguim amb teatre que ens parla de realitats insòlites. Però en aquest cas, no partim d’un cas real, sinó d’una hipòtesi esbojarrada: què passaria si a Catalunya, un dia, es prohibís el pa amb tomàquet? Un to satíric per riure’ns d’un tema arriscat: la identitat catalana i els desenganys polítics del nostre país.
Les d’Application Rejected, amb Jana Serra Sentinella i Charlie Mills al capdavant, plantegen una realitat demencial: en una Catalunya independent, el partit al govern decideix, entre moltes altres mesures inhumanes, prohibir el pa amb tomàquet. A partir d’aquí, es desencadena una farsa que fa sang del desencant viscut arran del procés, de la demagògia i del populisme. I tot a través d’un munt de personatges interpretats per actors i titelles, que van de presidents i ministres a l’Spider-Man català!
El Maldà, fins al 19 de març
‘Entrañas con patatas’
Losinformalls [2020-2024]
Un altre espectacle que, segons Nil Martín, “agradarà a les amants de l’humor friqui i del joc escènic”. Es tracta de la proposta d’una companyia d’arts escèniques multidisciplinària que fan des d’espectacles a l’ús fins a grans festes d’improvisació.
A escena veiem un viatge d’una hora per la vida i la relació d’amistat de Losinformalls (Pere Joseph i Luis García), passant dels moments més absurds als més profunds, i jugant tant des de la paraula com des del cos. La companyia treballa molt des de la idea de l’error o el ridícul (com a manera de transitar la por). També des de la improvisació, per tant, el que passi en aquest i en qualsevol dels seus espectacles és totalment imprevisible.
Antic Teatre, del 21 al 24 de març
‘L’anorak’
Íntims Produccions [2024]
Es tracta d’una adaptació de ‘L’abric’, de Nikolai Gógol. La companyia ofereix tot el seu treball estètic, tan singular, que fins ara havíem vist només en espectacles per a adults, ara en un espectacle adreçat a criatures a partir de sis anys. A l’espectacle pràcticament no hi ha text i juguen molt amb titelles i recursos visuals. I també amb l’espai escènic i la il·luminació del Marc Salicrú o la música de la Clara Aguilar. És a dir: noms de primera divisió en l’àmbit dels espectacles per a adults, que s’atreveixen amb el repte que és fer teatre per a tots els públics.
Explica la història de l’Akaki, un funcionari que treballa mil hores per poder-se pagar un abric per passar l’hivern sense pelar-se de fred. I, tot i que treballa molt, els diners no li arriben. Per tant, una història que ens està parlant del món en què vivim i les seves desigualtats, però amb una història senzilla i apta per a totes les edats.
Teatre Lliure, fins al 24 de març
‘Dopaland’
Eu Manzanares
Una proposta que parla de la precarietat laboral i el que anomenem “tirania de la felicitat”, aquesta imposició que podem rebre socialment per estar sempre bé, positius i feliços. Al final, explica Nil Martín, és un tema que té molt a veure amb la hiperproductivitat del capitalisme: “Si no tenim preocupacions, som més productives, i tampoc no posem el focus en les causes sistèmiques i estructurals dels nostres problemes”.
I d’això parla, amb un humor molt àcid i crític, Eu Manzanares, la mateixa autora que ja ha parlat de la realitat de les famílies obreres i dels conflictes de classe en obres d’èxit com ‘Lo nuestro’ o ‘Nessun Dorma’. A ‘Dopaland’, explica la història d’un treballador d’un parc d’atraccions que fa de mascota per als infants, disfressat de panda, i de la seva terapeuta laboral, que l’intenta ajudar a superar una crisi gravíssima.
La Villarroel, fins al 7 d’abril
‘Cra#sh (tothom pot caure)’
Cia. Mea Culpa i Miquel Mas Fiol [2021-2024]
Un altre text que reflexiona sobre aquest sistema que “dona l’esquena al malestar emocional i mental”. Es tracta d’un espectacle escrit i dirigit per Miquel Mas Fiol, que ja ha rodat força, però que ara es pot veure de forma gratuïta a diversos centres cívics de la ciutat dins el cicle Barcelona Districte Cultural.
L’obra ens parla de salut mental i adolescència perquè, com explica Nil Martín, si temes com l’ansietat, l’autoestima o els trastorns mentals ja són tabús per si mateixos, encara ho poden arribar a ser més a l’institut, en el context adolescent en què ningú pot permetre’s caure, defallir, mostrar-se vulnerable. La companyia Mea Culpa, amb aquest espectacle, trenca el silenci amb vitalitat i sentit de l’humor.
Cicle Barcelona Districte Cultural, en diversos espais i dates de març i abril
