Joventut, ritme, energia, tecnologia, humor, fantasia… Tot això i molt més està inclòs a ‘Navaja’, el darrer espectacle de laSADCUM que s’ha estrenat al festival Dansa Metropolitana. El muntatge es pot veure al teatre Alegria de Terrassa el 16 de març i s’emmarca dins la iniciativa Cap butaca buida. Un equip del ‘Plaça Tísner‘ ha pogut entrar en un dels assaigs de la companyia per parlar del passat (recent), el present i el futur d’aquesta jove companyia barcelonina encapçalada per Guillem Jiménez.

Dansa collage

La dansa i la tecnologia són dos mons que formen part del món de Jiménez “de forma molt intuïtiva”, una relació que el coreògraf vol plasmar sobre l’escenari. Als seus muntatges hi ha “una juxtaposició de mitjans”, com un “collage” de cossos en moviment, vídeo, música. Un “found footage” o metratge trobat (tècnica utilitzada a les pel·lícules de terror o falsos documentals en què una part important del film es presenta com si fos un material descobert).

Les peces de laSADCUM són molt oníriques, una espècies de fantasia cibernètica”
Guillem Jiménez, ballarí i coreògraf

Hi apareixen conceptes com el d’avatar en unes peces “oníriques i fantasioses”, explica Jiménez, amb una estètica de videojoc que és el llenguatge de la generació Z: “Tenim una manera diferent d’entendre el temps, el ritme, la relació amb les pantalles “, un món on internet sempre ha estat present. El coreògraf descriu les peces de laSADCUM com molt oníriques, “una espècies de fantasia cibernètica”.

Futur incert

Jiménez afirma que hi ha dues coreògrafes que per ell són artistes “reveladores”: la ballarina de Cap Verd Marlene Monteiro Freitas, a qui va veure fa uns anys al Mercat de les Flors, i la seva companya de l’Institut del Teatre Marina Fueyo. De totes dues confessa que els seus treballs li han “inspirat i ressonat molt”.

M’agradaria molt tenir una floristeria o una llibreria, no sé si em veig dedicant-me a la dansa per sempre”
Guillem Jiménez, ballarí i coreògraf

El ballarí té molt clar que el món de la dansa és “molt incert”, per això esperem cada moment del present i confessa que d’aquí a 10 o 15 anys “m’agradaria molt tenir una floristeria o una llibreria, no sé si em veig dedicant-me a la dansa per sempre”.