Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, l’admiració és un sentiment de plaer i d’aprovació provocat per una persona o una cosa que posseeix alguna qualitat extraordinària. En el món del jazz, l’admiració és un sentiment habitual que els músics exhibeixen en algunes de les seves composicions. Comencem amb dues peces de Duke Ellington, en què ens mostra la seva admiració pel trompeta Cootie Williams i pel seu col·laborador i amic Billy Strayhorn.
Ellington, lògicament, també va despertar admiració en personalitats com Dave Brubeck o el Modern Jazz Quartet.
A Woody Herman el seu arranjador temporal, Dizzy Gillespie, li va dedicar una cançó en vida i, quan ja ens havia deixat, el pianista Alam Broadbent li va dedicar una balada molt sentida. També escoltem una composició de Charles Mingus inspirada en un pioner del jazz, el pianista Jelly Roll Morton.
Acabem el programa amb l’actualitat del Festival de Jazz de Terrassa: la cantant Big Mama Montse i la pianista Lucía Fumero, membre del grup Les de Barcelona.
