Maria Barbal és una de les autores més destacades de la literatura catalana contemporània. Ha visitat ‘Plaça Tísner‘ a propòsit de la publicació de ‘Tots els contes’. Conversem amb ella d’aquest recull, però també del conjunt de la seva trajectòria i de com veu la situació del català.
‘Tots els contes’
El volum, publicat a Columna, reuneix 91 contes dels quals 68 han estat publicats en diferents reculls, 20 han aparegut en publicacions periòdiques o antologies i tres veuen la llum per primera vegada. La filòloga i historiadora de l’art Carme Arenas ha tingut cura d’aquesta edició que presenta els relats no per ordre cronològic, sinó agrupats temàticament.
L’amistat, l’amor, la família o els records són alguns dels 11 blocs en què es divideix el conjunt de contes de Maria Barbal Farré. També hi ha dos apartats, ‘La importància dels orígens’ i ‘El món de muntanya’, amb relats que ens apropen als paisatges rurals del Pallars on va créixer l’autora i que tenen una presència important en el conjunt de la seva obra.
Trajectòria reconeguda
Fa 40 anys, el 1984, Maria Barbal va guanyar el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil amb l’obra ‘Pedra de tartera‘. Editada l’any següent, el seu èxit va ser tal que va permetre a Maria Barbal dedicar-se plenament a l’escriptura. Des de llavors no ha deixat de publicar, constituint una trajectòria àmplia i variada.
Barbal Farré és autora de 12 novel·les i una desena de reculls de contes, però també ha fet incursions en el teatre i la prosa no novel·lada, així com col·laboracions en els diaris ‘Avui’, ‘El País’, ‘Ara’ i ‘Público’. La seva obra ha estat traduïda a prop d’una vintena de llengües i ha estat distingida, entre d’altres, amb el Premi Joan Crexells (1985), El Premi Nacional de Literatura Catalana (1993), el Premi de la Crítica Serra d’Or (1993), el Premi Nacional de la Crítica (1993), el Premi Prudenci Bertrana (2005) i el Premi Trajectòria de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (2010).
El “mosaic” de Maria Barbal
- Un detonant: ‘Pedra de tartera’, guanyadora del Premi Joaquim Ruyra el 1984 i publicada l’any següent. El gran èxit del seu debut literari va ser clau perquè la Maria seguís publicant i es pogués dedicar a la literatura.
- Un premi: el Josep Pla de narrativa, que va guanyar el 2021 per ‘Tàndem’. La Maria diu que va rebre amb molta satisfacció aquest reconeixement que se suma a la més d’una desena de guardons amb què ha estat distingida al llarg de la seva trajectòria.
- Una antologia: ‘Tots els contes’, de la qual avui ens ve a parlar. Un recull del conjunt de l’obra de la Maria en aquest gènere que trobareu publicat a Columna.
- Una ciutat: Tremp, on va néixer el 1949. La biblioteca pública d’aquesta localitat porta el seu nom i la Maria dedica a la seva directora unes paraules d’agraïment al final del volum ‘Tots els contes’.
- Un paisatge: el Pallars. L’entorn rural, a la porta dels Pirineus, on la Maria va créixer està molt present a la seva obra. Una realitat a la qual s’ha aproximat amb històries que defugen l’idealisme i permeten al lector copsar-ne els matisos i contradiccions.
- I una plaça: la de Sant Josep Oriol. Durant una època, la Maria va viure al carrer d’Avinyó i hi passava sovint. D’aquest racó del barri Gòtic li agrada especialment l’escultura que hi ha del dramaturg Àngel Guimerà.
