La serra de les Alberes i la de les Salines és el paisatge al que ens trasllada ‘Una vegada va ser estiu la nit sencera‘, la nova obra de l’escriptora i editora Elisabet Riera Millán. A ‘Plaça Tísner‘ hem parlat amb ella de l’exercici introspectiu que ens proposa en aquest text però també de la seva tasca al capdavant del segell WunderKammer.
Viatge interior
L’autora explica que ‘Una vegada va ser estiu la nit sencera’ és un viatge “a la recerca de l’ànima, individual i col·lectiva”. Aquest neguit és el que comparteixen les tres veus que conflueixen en l’obra. D’una banda, la narradora, una dona contemporània que busca la solitud a la muntanya arran d’un diagnòstic que li ha fet témer per la seva vida. De l’altra, la pulsió del caminant solitari dels versos de Wilhelm Müller a ‘Viatge d’hivern’, que va musicar Franz Schubert. Per últim, les composicions amoroses de la trobairitz Alba de Peralada.
Riera ha imaginat i inclòs a l’obra una d’aquestes poetesses medievals a partir del poc que se’n sap d’elles. Com explica, mentre es té constància de l’existència d’entorn de 400 trobadors, està documentada l’existència de només 18 homòlogues femenines.
Un viatge de transformació es fa a les fosques i en solitud”
Posar en valor el romanticisme
Les motivacions d’Elisabet Riera com a escriptora i com a editora es despleguen a partir del gust pel moviment romàntic, tantejant corrents com el simbolisme, el surrealisme o l’ocultisme. Riera assegura que es un camí fructífer en el seu intent d’aproximar-se a la profunditat de la condició humana enfront d’una societat com l’actual en què el discurs hegemònic està marcat per allò tangible i quantificable.
‘Una vegada va ser estiu la nit sencera’ és la sisena novel·la d’Elisabet Riera. Anteriorment havia publicat ‘Efendi’ (2021), ‘Llum’ (2017), ‘Fresas silvestres para Miss Freud’ (2016), ‘Vidas gloriosas’ (2014) i ‘La línea del desierto’ (2011). Combina l’escriptura amb la seva vessant com a editora a Wunderkammer, segell que va crear el 2016 i amb què ha publicat una trentena de títols.
El “mosaic” d’Elisabet Riera
- Un projecte: Wunderkammer. L’Elisabet va engegar aquesta editorial amb què publica “obres desconegudes de grans autors i grans obres d’autors desconeguts”.
- Una autora: Valentine Penrose. L’Elisabet confessa que sent una connexió especial amb aquesta poetessa surrealista. De fet, n’ha publicat l’obra completa.
- Un aprenentatge: Tenir present com voldríem viure si ens quedés poc temps de vida. És el que li passa i ens recorda la protagonista d’‘Una vegada va ser estiu la nit sencera’, de la qual l’Elisabet avui ens ve a parlar.
- Una obra: el ‘Winterreise’, de Franz Schubert. Aquest conjunt de composicions per a piano i veu sobre el passeig d’un caminant en un paisatge d’hivern és una de les veus presents en la sisena novel·la de l’Elisabet.
- Una reivindicació: la de les “trobairitz”, eclipsades pels seus homòlegs masculins, els trobadors. L’obra de l’Elisabet reivindica el llegat d’aquestes dones que componien i cantaven versos amorosos durant l’època medieval.
- I una plaça: la Reial de Barcelona, que l’Elisabet ha transitat en diferents èpoques de la vida: de petita amb el pare els diumenges passejant per les parades de col·leccionistes, de festa quan era més jove i, recentment, posant-hi parada per Sant Jordi.
