L’Associació Consell de Cent, que aplega els exregidors dels ajuntaments democràtics de Barcelona, ha volgut recuperar la història i la memòria dels primers consistoris democràtics de la ciutat. Per fer-ho, han organitzat juntament amb el Museu d’Història de Barcelona una sèrie de conferències que ara han recopilat al llibre multimèdia ‘Gent de la Casa Gran: testimonis de la transformació de Barcelona, 1977-1983’.
“Vam somniar la ciutat, no ha estat fàcil, però aquest somni es va fent realitat. Hem de ser capaços de posar-nos d’acord per tirar endavant les coses”, ha recordat al ‘bàsics’ Joan Puigdollers, que va ser regidor entre el 1987 i el 2015.
Aquest període van ser anys decisius per a la transformació de la ciutat amb la instauració dels primers ajuntaments democràtics. Han vingut al ‘bàsics’ cinc dels representants del Consell de Cent per explicar quina ciutat es van trobar i com es va anar construint.
Barcelona no tenia equipaments
“Cal recordar que Barcelona era una ciutat grisa, sense equipaments, amb barris oblidats, índex elevat d’atur i vivia d’esquena al mar. I es comencen a construir aquests serveis”, radiografia Eugeni Forradelles, regidor entre el 1995 i el 2007. Els regidors han volgut explicar la importància que va tenir disposar de sòl públic per poder anar construint els serveis públics que no hi havia. “Entre el 77 i el 79 hi ha un ajuntament que no ha estat escollit, però hi ha una sèrie de tècnics que van convèncer l’alcalde d’invertir els diners a comprar sòl“, diu Joan Puigdollers, regidor de l’Ajuntament de Barcelona entre el 1987 i el 2015, que explica que amb aquest espai que es va guanyar per a la ciutat es van poder fer centres cívics, biblioteques, escoles bressol…
“Posar en marxa tot un procés de construcció de la ciutat”
Maravillas Rojo, regidora de l’Ajuntament de Barcelona entre el 1995 i el 2007, ha destacat “la convicció, l’entusiasme i la capacitat constructiva de les persones que van posar en marxa tot el procés de construcció de la ciutat“. Carme San Miguel, regidora de l’Ajuntament de Barcelona entre el 1995 i el 2003, ha reivindicat com es volia un consistori que vetllés per “la transparència i la voluntat d’informar els ciutadans, amb el 010 i el butlletí municipal, i dir el que es podia i el que no es podia fer des del consistori”.
“Era emocionant”, recorda Enric Truñó, regidor de l’Ajuntament de Barcelona entre el 1979 i el 1998. L’exregidor ha explicat una anècdota de com elements que ara ens semblen comuns va costar aplicar-los: “Es va establir que els treballadors havien de fitxar, no va agradar gaire, li deien la “pasqualina’, perquè ho va establir Pasqual Maragall”.
