Les històries que esgarrifen i glacen la sang estan en ple auge. El “true crime”, un gènere literari i audiovisual de no-ficció, s’enfoca en la investigació i la reconstrucció de crims com ara assassinats, desaparicions, segrestos i molt més.
Manel Carrasco Buxeda, guionista del ‘Plaça Tísner‘ i gran admirador de la novel·la negra, ens porta una tria de sis crims reals que van succeir entre glamur i mansions de les estrelles de la indústria de Hollywood. La selecció s’allunya de tractar casos sonats com la massacre del clan Manson i s’endinsa en successos dels quals poques vegades hem sentit a parlar.
Charles Chaplin
Un tret al cineasta equivocat
L’any 1924, Charles Chaplin, la famosa estrella del cinema mut, i William Randolph Hearst, un magnat de la premsa amb gran poder polític, van protagonitzar un dels crims més estrambòtics de Hollywood. Aquest cas, però, destaca per l’enorme contraposició entre el que en diuen les versions oficials i el que asseguren les històries més oficioses.
Per una banda, les veus extraoficials, asseguren que Hearst sospitava que la seva parella, la jove actriu Marion Davies, i Charles Chaplin tenien una aventura, i per això va decidir comprovar les seves sospites convidant l’actor, Davies i una colla d’amics al seu luxós iot. Una de les nits, Hearst va enxampar Davies i Chaplin parlant a la festa i, embogit de gelosia, va disparar l’actor. El problema, però, és que l’actriu no estava parlant amb Chaplin, sinó amb el cineasta Thomas Ince, que finalment va morir. Les autoritats i la premsa no van donar mai per bona aquesta versió i van assegurar que Ince havia mort d’un atac de cor.
William Desmond Taylor
L’assassinat sense resoldre del cinema mut
La matinada del 2 de febrer del 1922 els veïns del bungalou familiar de William Desmond Taylor, actor i director molt popular dels inicis de Hollywood, el van trobar mort al seu apartament. Aquest cas mai no es va resoldre, però de la investigació en van sortir tres sospitosos de l’entorn de l’actor i del món de la faràndula.
En primer lloc, un individu estrany que la nit de l’assassinat va revisar el cos de Taylor i va desaparèixer per sempre després de donar un diagnòstic totalment desencertat. Seguidament, Edward Sands, un home tèrbol i exassistent del director, que també es va esfumar sense deixar ni rastre després de la mort del director. I, finalment, Mabel Normand, reina de la comèdia de l’època, amiga i possiblement amant del cineasta, que va veure per últim cop Taylor amb vida.
Natalie Wood
La maledicció de ‘Rebel sense causa’
La pel·lícula ‘Rebel sense causa’ és considerada un dels grans films de la història dels Estats Units, però les inesperades morts dels actors protagonistes l’han marcada com una de les pel·lícules més malastrugues del cinema. En aquest cas, destaquem l’anòmala mort sense resoldre de la protagonista del film, Natalie Wood.
L’actriu va morir ofegada en caure del iot on viatjava amb el seu marit, l’actor Robert Wagner, i l’amic i també actor Christopher Walken, però els fets que van envoltar el cas han donat peu a sospitar que no va ser un mer accident. En primer lloc, sabem que l’actriu tenia pànic a les aigües profundes i, per tant, difícilment s’hauria atansat a la borda. Més tard, el capità a bord va confessar que havia mentit a la policia, amagant que la nit en què Wood va morir va tenir una forta baralla amb el seu marit. Per acabar-ho d’adobar, en recuperar el cos de Wood, la policia va veure que presentava ferides estranyes que insinuaven violència. L’evidència i les incògnites eren de tal calibre que la policia manté el cas obert i no ho considera un accident, sinó un ofegament per causes no resoltes.
Lana Turner
La llegenda de Turner
L’actriu Lana Turner va començar una relació amb Johnny Stompanato, un guardaespatlles de la màfia nord-americana. La relació va estar plena de violència masclista i d’abusos fins al 4 d’abril del 1958, quan Stompanato va irrompre a casa de Turner per embrancar-se en una greu discussió.
La baralla va derivar en amenaces de mort tant per a Turner com per a la seva família i, arribats a aquest punt, l’actriu va decidir trencar la relació i fer-lo fora de casa. Stompanato va refusar a marxar amb violència, i és aquí quan la filla de Turner, Cheryl Crane, de només 14 anys va entrar a l’habitació ganivet en mà i va apunyalar Stompanato en defensa de la seva mare. La cua de tot plegat és que, durant anys, s’han escampat teories que diuen que va ser la mateixa Turner qui va apunyalar el seu maltractador, i que Crane va assumir la culpa perquè la justícia seria molt més benèvola amb una menor. Però, tampoc no és una idea que se sostingui gaire, tal com indiquen els indicis i les investigacions del cas.
Dorothy Stratten
Violència masclista a Hollywood
Dorothy Stratten era una jove actriu que l’any 1980 havia fet quatre pel·lícules molt poc ressenyables, però que va aconseguir un paper a la nova producció ‘Tothom va riure’, de Peter Bogdanovich, un dels grans cineastes de Hollywood dels 70. Per desgràcia, Stratten va ser víctima de violència masclista en acabar el film.
En aquella època, Stratten s’estava separant de Paul Snider, un proxeneta i un personatge absolutament violent que l’actriu no podia suportar més. Paral·lelament, Stratten va iniciar una relació amb Bogdanovich i, en acabar el film, aquesta va decidir divorciar-se definitivament del seu maltractador. Malauradament, el 13 d’agost del 1980, Snider va assassinar Stratten a trets i després es va suïcidar, deixant Bogdanovich devastat i el film de ‘Tothom va riure’ marcat per la tragèdia. La productora es va negar a estrenar el film, però, Bogdanovich com a homenatge a Stratten, va comprar la pel·lícula i la va distribuir ell mateix amb els seus diners.
Charlie Sheen
Cap animal o persona ha patit danys durant el rodatge
‘Guinea Pig‘ és una saga de pel·lícules japoneses d’una violència gràfica molt bèstia i d’una qualitat ínfima. Els films són adaptacions de l’any 1985 del manga de Hideshi Hino i, en essència, presenten segrestos d’homes i dones que són torturats fins a la mort. Cal aclarir que tot és fictici, i així ho va entendre tothom excepte l’actor Charlie Sheen que, en veure la segona entrega, es va pensar que els crims eren reals i ho va denunciar a l’FBI.
L’FBI va arribar a parlar amb la policia japonesa i els productors de la saga es van veure obligats a demostrar que tots els actors eren vius, aportant, com a prova, els “making off” del film en què es mostraven les escenificacions de les tortures simulades. El més curiós és que la popularitat de les pel·lícules va disminuir quan van ensenyar que no hi havia res de verídic en les imatges.
