COLET és el nom artístic d’Anna Martínez Fontrodona i acaba de presentar el seu àlbum debut titulat ‘La tapada‘. Es tracta del primer que publica però no és el primer que grava, ja que fa des dels 16 anys que escriu cançons per expressar sense embuts tot allò que li passa per dins. De fet, a ‘Plaça Tísner‘ ha confessat que és un disc “basat en fets reals“.
I un dels exemples més durs és la cançó Don Federico, que parla de la violència masclista de què va ser víctima: “Jo mai ho he amagat, però vaig pensar que quan em va passar no tenia una cançó referent, una en què pogués plorar“. Per això, conclou COLET, va decidir escriure un tema “per a tota la gent que li pugui passar això i, sobretot, per assenyalar els dolents, que són els maltractadors“.
Música de “tragicomèdia retrofuturista”
‘La tapada’ són vuit cançons produïdes per Stefano Maccarrone. L’estil de la seva música és, segons la mateixa COLET, de “tragicomèdia retrofuturista“. Això vol dir que parla de tot allò que moltes vegades queda en silenci i amb una música que pren influències des dels anys 80: “Al productor li vaig dir que la cançó que resumia el meu estil era la dels dibuixos ‘David, el Gnomo‘”.
‘La tapada’, en directe
El disc ja l’ha presentat a Madrid amb la seva banda de cinc músics. A Barcelona hi té previst actuar al Palau Robert en el cicle Sonora. Un concert que per a ella serà molt especial perquè hi podrà assistir tota la seva família. ‘La tapada’, en directe a Barcelona, el pròxim 10 de juny al Palau Robert. Les entrades, que seran gratuïtes, es podran aconseguir al web de Guitar BCN a partir de la setmana que ve.
El “mosaic” de COLET
- Un personatge: David, el Gnomo. Aquest habitant diminut del bosc ha marcat la seva forma de fer música. Des de petita, va quedar fascinada pels sintetitzadors i els sons dels 80 de l’èxit ‘Soy un gnomo’.
- Un instrument: el violí. És el primer que va aprendre a tocar quan només tenia quatre anys, però la rigidesa dels mètodes d’ensenyament li van acabar amargant l’existència. Avui se sent més lliure creant al piano i la guitarra.
- Una referent: Lina Morgan. Tot i que tampoc li tocava per generació, es va aprendre totes les coreografies dels VHS d’’El último tranvía’, que li va regalar la seva àvia. I encara avui l’acompanya el seu humor quan puja a sobre d’un escenari.
- Un regal de reis: una batedora Turmix. Una petició peculiar per a una nena que ja apuntava una manera peculiar de veure el món. La batedora es va espatllar triturant unes pedres, però això no va frustrar la seva faceta culinària. Encara avui gaudeix de la cuina i la rebosteria.
- Un disc: ‘Servicio de lavandería’, de Shakira. El ballava davant del mirall quan era petita acompanyada de la seva mare, amb qui comparteix la passió per cantar. A ella li dedica ‘Mama María’ una de les vuit cançons de l’àlbum “La tapada”.
- Una plaça: la de Santa Ana, a Madrid. És el lloc on va sopar el primer cop que va visitar la capital i va sentir que era allà on volia viure, envoltada de cultura i amics. Avui, la té a tocar de casa seva.
