Els productors de la música disco, durant la dècada dels anys 70, ja es dedicaven a utilitzar línies instrumentals o parts d’altres cançons i barrejar-les en temes nous. Des de llavors, l’ús dels anomenats “samples” va començar a ser una pràctica recurrent. Durant els anys següents ho vam veure constantment en el R&B i el hip-hop. No ha deixat d’existir mai, és un recurs que falla rarament: identificar sons, “riffs” o melodies ja conegudes pot ser, sovint, la clau de l’èxit d’una cançó. Els últims mesos està agafant força novament. Sembla que els grans noms del pop saben el poder que té la nostàlgia. La tendència ara és “samplejar” èxits de l’eurodance i el house de finals de segle i inicis del nou mil·lenni. I ja era hora que féssim un repàs de nou a aquesta tècnica i als darrers èxits a utilitzar-la.
I el que també està passant els darrers mesos és la consolidació en l’escena musical de Mushkaa, a qui ja no hauríem de presentar com la germana de Bad Gyal. Irma Farelo, nom real de l’artista, barreja els sons urbans amb lletres sensibles, d’amor i desig sàfic i no té problema a saltar del català al castellà, i sempre amb incursions de l’anglès. Acaba de publicar el seu primer recopilatori, ”Tas loko” , en què trobem temes tan definitoris del seu estil com ‘Los 15 (pq estás triste)’ o ‘Sembla mentida’.
Dimecres passat va arribar també ‘Soul blackout’, el primer àlbum de Hadren, jove talent que al llarg de 12 talls ens deixa entrar en la seva ment a través del seu alter ego, Azul. “Noise” , “glitch” o “ambient” són algunes etiquetes per definir la seva música, que si sona a alguna cosa és a futur.
Tenim també gairebé una classe magistral amb la Desirée Bela-Lobedde, que acaba de presentar el seu quart llibre, ‘Ponte a punto para el antirracismo’. Activista de renom al nostre país, aquest cop ve amb una guia pràctica per a tothom qui, en primer lloc, entengui que el racisme impregna la nostra societat i està present en petits actes del nostre dia a dia. Depèn de nosaltres acceptar-ho i, a partir d’aquí, treballar cap a l’antiracisme. I fer-ho amb la Desirée és un inici ideal.
Tanca la nostra tarda en Pep Munta, un dels concursants de la primera edició d’’Eufòria’ (TV3), que ens porta el seu primer senzill acabat d’estrenar, ‘Sense paraules’. I a aquesta cançó s’hi sumen les de la Mala Rodríguez, Chico Blanco, Arca o el trio nord-americà MUNA, entre d’altres.
Si tu també escoltes una cançó i penses: “Això em sona…”, entra ara mateix a l’’Habitació 910’ de betevé!
