El 31 de maig del 1938, cinc avions italians van bombardejar Granollers. En un minut cauen una seixantena de bombes que maten 226 persones, en fereixen de gravetat més de 200 i destrossen una vuitantena d’edificis. L’escriptor i periodista Albert Forns Canal reconstrueix ara els fets a ‘I el cel ens va caure al damunt’ (Edicions 62), una novel·la en què recull les històries d’una vintena de testimonis de la massacre.
Hi ha un plegat d’històries universals que no les hem tingut gaire en compte”
Segons explica al programa ‘Plaça Tísner’, el de Granollers “va ser un dels bombardeigs més sàdics de la Guerra Civil“. Tot i això, altres atacs aeris com el de Guernica —amb un nombre inferior de víctimes mortals— o fins i tot el de Dubrovnik, són més presents en l’imaginari col·lectiu de casa nostra. “Va passar a Granollers igual que va passar a Barcelona i hi ha un plegat d’històries universals que no les hem tingudes gaire en compte”, relata.
Un llibre que arriba 85 anys tard
“Si la guerra no l’hagués guanyat el bàndol franquista, s’hauria pogut fer periodisme de debò, amb fonts amb el record intacte”, adverteix Forns. I sentencia, “el problema d’aquest llibre és que arriba 85 anys tard“.
Tot i que l’edat dels supervivents està al voltant o per sobre dels 90 anys, l’escriptor va fer una crida per sumar testimonis nous. En va aconseguir 18 que s’afegeixen als 40 que ja hi havia a l’Arxiu de Granollers. “Per sort vaig trobar que a l’arxiu tenien molta feina d’entrevistar testimonis feta”, reconeix.
Tot gira al voltant d’aquell “minut fatídic”
L’hora exacta del bombardeig de Granollers se sap perquè un dels artefactes va caure just davant d’una rellotgeria i els rellotges de la botiga es van aturar a les 9.05 hores. És una de les històries que trobem a ‘I el cel ens va caure al damunt’. I, de fet, totes giren al voltant d’aquell “minut fatídic”.
N’hi ha que se centren en com va reaccionar la ciutat a l’atac. Per exemple, com es va viure a l’hospital o a la farmàcia on, en paraules de l’autor, “hi havia tanta sang que patinaven mentre anaven d’un ferit a un altre per curar-los”. En altres capítols aporta context o aprofundeix en el relat de veïns com l’Enrica Roca, una treballadora del sector tèxtil que va enllestir en un temps rècord els uniformes que van fer servir els milicians de la columna del Vallès per lluitar al front.
També hi ha un espai per a personatges il·lustres de l’època. Per exemple, Paco Parellada, qui amb els anys seria l’amo del Restaurant 7 Portes. Torna a casa, a la Fonda Europa de Granollers, després d’una estada a l’estranger just la nit abans de la caiguda de les bombes. També trobem qui va ser el director del Zoo de Barcelona, Antoni Jonch, o el pedagog Joan Triadú, entre d’altres.
És el llibre més emocionant que he fet, una història que em toca i significa molt per mi”
El record del besavi com a germen de l’obra
Granollerí resident a Barcelona, Forns ha inclòs també al llibre la història del seu besavi, qui va morir a la plaça de la Porxada durant l’atac aeri. Explica que a la seva família se’n parlava sovint i que sempre havia pensat a fer un llibre sobre el bombardeig: “És una història que em toca, que significa molt per mi”, revela. Per això, i perquè humanitza les víctimes, diu que aquest darrer és “el llibre més emocionant” que ha escrit fins al moment després de quatre novel·les publicades.
