Al número 14 del passeig d’Isabel II es troba el restaurant 7 Portes, fundat el 1836 i especialitzat en plats de peix i arrossos, situat al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, just on comença la Barceloneta, i on han menjat reis, polítics, estrelles de Hollywood i artistes de totes les disciplines.
Vuit portes que miren a París
L’edifici va ser construït per encàrrec de Josep Xifré i Cases. “Es diu que era l’home més ric d’Espanya, que va fer molts diners a Cuba i després se’n va anar a Nova York, es va casar amb la filla d’un banquer i encara va fer més diners. I quan va tornar a Barcelona es va trobar que encara hi havia les muralles envoltant la llotja i va aterrar a una ciutat que, juntament amb tot el país, amb Catalunya, ja estava immersa en la creació i consolidació de la revolució industrial”, explica el propietari actual, Francesc Solé Parellada.
Va ser Xifré qui va fer dissenyar els anomenats Porxos d’en Xifré al passeig en qüestió, que imiten els del carrer de Rivoli de París. Se’n van construir un total de vuit: set de grans i un de més discret per al servei, i d’aquí ve el nom actual del restaurant.
Dels Morera als Parellada
Després de la Primera Guerra Mundial, el 7 Portes va incorporar billars i jocs de cartes i a la nit funcionava com a cafè cantant. Va ser a partir del 1929 quan el matrimoni Morera li va canviar el nom a Restaurant de les 7 Portes i es va convertir en un restaurant freqüentat per polítics, artistes, escriptors i periodistes de l’època.
L’any 1942, Paco Parellada, propietari de la Fonda Europa de Granollers, i la seva dona van fer-se càrrec del restaurant. “La transició va ser senzilla, la va portar un xef, que jo crec que és el millor que hem tingut mai, el xef Martí”, fa memòria Solé, que reivindica la llarga tradició familiar als fogons: “Els que ens diem Parellada, ja directament o indirectament, formem una nissaga que va començar el 1771. En aquest moment, entre tots, devem tenir uns 10 establiments d’hostaleria. Penso que som, si no la més antiga, una de les nissagues familiars més antigues dedicades a la restauració”.
