La secció ‘Arxiu Barcelona’, del “bàsics“, recupera cada dimarts el passat de la ciutat i les històries que hi habiten, amb el periodista cultural Toni Vall. En aquesta ocasió fem un recorregut al passat de la ciutat a través d’espais on s’ha exercit periòdicament la prostitució i els senyals que en queden avui en dia.
Les carasses, els anuncis dels prostíbuls del segle XVII
Les carasses són figures de pedra que representen el cap d’un dimoni o sàtir, dones, meduses o rostres pecaminosos. Allà on dirigien la seva mirada hi havia un prostíbul. Van començar a instal·lar-se l’any 1640, després de la guerra dels Segadors i avui segueixen a les cantonades dels edificis que van ubicar-hi aquests espais.
Les petjades de les prostitutes
Les petjades de les prostitutes al ciment de l’entrada de les cases encara es poden veure avui en dia. Les prostitutes deixaven la petjada mentre esperaven els clients. Es diu que per combatre el fred donaven cops de peu amb el taló de les seves sandàlies contra el ciment, que mica en mica anava fent forat. En veiem un exemple clar al restaurant Amaya de la Rambla.
“Gomas y lavajes”
Als anys 20, a les portes de sota l’arc del carrer Arc del Teatre, hi havia un lloc anomenat La Japonesa. Era l’entrada del barri Xino, el punt més calent i desinhibit de la ciutat. S’anunciava com una “clínica de gomas y lavajes“. Oferien dos serveis bàsics: les gomes, uns rudimentaris condons d’abans de l’arribada del làtex, als anys 30, i els “lavajes”, unes neteges de l’aparell sexual mitjançant uns fins tubs de vidre amb els que s’introduïa una solució aquosa desinfectant. Per aquest establiment van passar personatges com els germans Goytisolo o Dalí, i van durar fins als anys 80.
