El filòsof i escriptor Rafael Argullol fa quatre anys que va començar a escriure el seu últim llibre. Es tracta de ‘Danza humana‘, una obra de més d’un miler de pàgines en què reflexiona i s’interroga entorn de les grans qüestions que envolten l’existència de l’home contemporani. Un gran compendi d’idees que expressa transitant per diversos gèneres: la narrativa, l’assaig i la poesia.
De fet, se’l pot considerar un llibre de llibres, ja que l’ha dividit en 10 parts. Els grans temes són la veritat, la restitució, el despreniment, l’enigma, la jovialitat, la divinitat, l’antagonisme, l’afinitat, la llum i la llibertat. Uns conceptes als quals no intenta trobar una definició o saber què en pensen els altres, sinó que segons ha dit a ‘Plaça Tísner‘ fa servir el mètode de l'”autointerrogar-se”: “Em pregunto, per exemple, si realment soc lliure i què es necessita per ser-ho“.
Tenim una societat antiil·lustrada que no seria capaç d’entendre allò que hauria de llegir”
Crítica al sistema educatiu
El filòsof també ha fet una crítica al sistema pedagògic actual. Per Argullol, els resultats negatius dels estudiants catalans en comprensió lectora és preocupant, però ha alertat que encara ho és més el baix nivell entre els adults. “La gent no està en condició d’entendre allò que hauria de llegir però que, a més, no llegeix“. Per això, ha parlat d’una “societat antiil·lustrada“.
També considera negatiu que s’hagi apartat el sistema memorístic dels plans educatius: “En els últims anys s’ensenya sense memòria, que és la columna vertebral del coneixement“. Sense memòria, ha explicat, “no podem connectar el passat amb el present i el futur” i, això, ens aboca a viure en un “presentisme continu que no permet trobar solucions per millorar el futur“.
Informació més clara, no menys profunda
Un altre dels aspectes que ha destacat és la importància que té que el ciutadà reclami informació més comprensible, i que la solució no sigui baixar-ne el nivell, “que és el que es fa”. Argullol parla de trobar l’equilibri entre la claredat del discurs i la seva profunditat.
I sobre l’humor, Rafael Argullol ho té clar: “La vida és tan tràgica que és molt important tenir una actitud irònica“. De fet, ha assegurat que una de les característiques que mesura els humans és la ironia. Per això, ha dit que cal desconfiar “de la gent que és incapaç de riure”.
El “mosaic” de Rafael Argullol
- Una ciutat: Roma. A la dècada dels 70 i els 80 del segle passat, en Rafael va viure uns quants anys a la capital italiana i s’hi sent íntimament vinculat.
- Una afició: nedar. Tot i que ara fa temps que no la practica, aquesta ha estat una de les activitats esportives que ha realitzat amb regularitat al llarg de la vida.
- Un autor: Johann Wolfgang Goethe. En Rafael considera al poeta, assagista, novel·lista i dramaturg alemany “l’escriptor europeu per antonomàsia”, el “més complet de l’època moderna”.
- Una doctrina: l’estètica. N’ha estat catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra, on és professor emèrit, i n’ha reflexionat en diversos dels seus llibres.
- Una editorial: Acantilado. En Rafael era molt amic de Jaume Vallcorba, creador d’aquest segell amb què ha col·laborat des dels inicis i que publicarà el conjunt de la seva obra. El títol més recent: ‘Danza humana’, del que avui ens ve a parlar.
- Una plaça: la del Monestir, a Pedralbes, davant el conjunt religiós gòtic del segle XIV. Li agrada pel seu equilibri i bellesa que, diu, li transmet pau i tranquil·litat.
