Barcelona va ser la primera ciutat europea de més d’un milió d’habitants a patir els bombardejos a la rereguarda, tot i ser a més de 300 quilòmetres de la línia de front. L’especial ‘Barcelona sota les bombes’ vol recuperar l’empremta física i humana que aquells fets van deixar sobre la ciutat. L’especial inclou una relació de víctimes (unes 2.700), el testimoni de familiars de cinc de les víctimes i un mapa de refugis i bombardejos entre el 13 de febrer del 1937 i el 24 de gener del 1939, només dos dies abans de l’entrada de les tropes nacionals a Barcelona.

Bombes sobre l’Elizalde

El primer bombardeig sobre Barcelona va ser naval. El 13 de febrer del 1937, el creuer italià Eugenio di Savoia va llançar 24 obusos sobre la ciutat de Barcelona, la qual cosa va provocar 18 morts i 18 ferits. Era el primer bombardeig amb víctimes de la Guerra Civil sobre la ciutat i va convertir Barcelona en la primera gran ciutat europea bombardejada a la rereguarda. Els obusos van causar enormes desperfectes a la zona propera a la fàbrica i van causar inicialment 16 morts i 20 ferits. Més tard dos dels ferits van morir.

La ciutat va començar a patir l’acció de l’Aviació Legionària italiana, acantonada a l’illa de Mallorca, amb els seus temibles bombarders Savoia Marchetti S79 i S81, que els barcelonins coneixien popularment com a “pavas”. A causa de la devastació, a finals del 1937 es va haver d’evacuar tot el barri de la Barceloneta.

1938, els atacs més devastadors

Els barcelonins van haver de suportar centenars d’alarmes per bombardeig i aixoplugar-se al miler de refugis que es van projectar. Amb el decurs de la Guerra Civil, la situació va empitjorar notablement. El 30 de gener del 1938 l’Aviació Legionària italiana va bombardejar la plaça de Sant Felip Neri, on va matar 42 civils, 30 dels quals eren nens, que es refugiaven al convent provinents de les zones ocupades per les tropes franquistes. L’efecte de les bombes es recorda a les parets de la plaça.

Però va ser entre el 16 i el 18 de març quan la ciutat va ser martiritzada per l’aviació feixista italiana sense descans durant més de 40 hores seguides. Els bombardejos del març del 1938 van deixar un rastre de devastació desconeguda i un miler de víctimes mortals, un fet que va provocar la condemna de les democràcies occidentals i de la Santa Seu.

L’atac més conegut va ser la bomba del Coliseum, que va caure a les dues del migdia del 17 de març, sobre un camió carregat amb quatre tones de trilita que va multiplicar-ne l’efecte: un tramvia va volar pels aires i en pocs segons van morir 500 persones. Al mateix lloc, l’abril del 2003 es va inaugurar el monument Encaix, obra de l’escultora Margarita Andreu, a la base del qual es pot llegir: “A les persones mortes als bombardeigs feixistes (1937-1939) de la Guerra Civil a Barcelona i a tots els pobles víctimes d’altres guerres”. Coincidint amb el 80è aniversari d’aquells fets, hi haurà projeccions a la façana de l’Ajuntament pels 80 anys del bombardeig de Barcelona.