Quan la calor no deixa dormir
Digues quin any vas néixer i et direm quantes nits tropicals i tòrrides hi ha hagut fins a l’actualitat. També pots esbrinar quant ha variat la temperatura mitjana anual a Barcelona i els anys i dies d’onada de calor que hi ha hagut.
Quin any vas néixer?
embed
Més nits tropicals i tòrrides
El cos humà s’ha de mantenir al voltant dels 37 ºC. Quan fa calor s’activa un sistema regulador que augmenta la pressió arterial, la freqüència cardíaca i el nombre de plaquetes i que provoca un augment de la viscositat de la sang. Aquests canvis eviten que la temperatura augmenti però poden provocar altres efectes, sobretot en aquella població vulnerable com ara els malalts crònics, entre ells, els cardíacs.
El responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Gabriel Borràs, alerta de l’acceleració en la pujada del termòmetre pel que fa a la temperatura mínima
L’Agència de Salut Pública de Barcelona xifra en un 112 % l’increment de la mitjana de defuncions que es van produir durant el temps que va durar l’onada de calor del 2003 (a Barcelona, del 8 al 16 d’agost) respecte als quatre anys anteriors. Però l’esdeveniment no solament va afectar Barcelona i Catalunya. Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), al continent van morir, durant aquest episodi, gairebé 69.000 persones, de les quals 15.090 corresponien a Espanya. I és que, tal com estableix la mateixa Organització Meteorològica Mundial, com més temperatura, més mortalitat.
L’escalfament també es tradueix en un augment dels valors mínims, quan, precisament, no hi ha radiació solar. De fet, si es fa un repàs de les sèries històriques, l’evolució de la temperatura mínima és preocupant per la seva espectacularitat.
Segons dades obtingudes a l’Observatori Fabra i facilitades per l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, l’any 1914 hi va haver cinc nits tropicals a Collserola, és a dir, nits en què la temperatura mínima oscil·la entre els 20 i 24 ºC, i cap de tòrrida (25 ºC o més). El 2018 hi va haver 52 nits tropicals i quatre de tòrrides; la primera meitat de 2019, 5 nits tropicals i 1 de tòrrida.
Les nits tropicals a Collserola s’han multiplicat per 10 en un segle
La temperatura en una nit tropical és igual o superior als 20 ºC
Font: Servei Meteorològic de Catalunya
L’increment encara és més significatiu si la temperatura es mesura des d’un punt on es produeix l’efecte illa de calor. L’observatori Can Bruixa, al barri de les Corts, va començar a mesurar la temperatura el 1987. Aquell any els valors enregistrats van ser de 90 nits tropicals i sis de tòrrides. El 2018 aquest observatori va comptabilitzar 103 nits tropicals i 14 nits tòrrides.
Les nits tòrrides a la ciutat s’han duplicat en 30 anys
* La temperatura en una nit tropical és igual o superior als 20 ºC, mentre que en una nit tòrrida és igual o superior als 25 ºC
Font: Servei Meteorològic de Catalunya
El cap de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, Marc Prohom, adverteix: “El que marquen les projeccions és que aquest fenomen cada cop serà pràcticament ininterromput durant l’estiu, de juny a setembre, cap a finals del segle XXI. I de nits tòrrides n’hi haurà cada estiu entre 10 i 20. Serà un fenomen al qual ens haurem d’adaptar”.
Les nits tòrrides i tropicals que hi ha a Barcelona s’agreugen per l’efecte illa de calor
L’anomalia la causa un teixit urbà dens i cimentat, que irradia energia més que no pas n’absorbeix. Això explica la necessitat d’eliminar asfalt i ampliar el nombre de zones verdes.
Però a banda de l’asfalt, el transport privat i l’activitat econòmica, la xarxa de metro i ferrocarril soterrat també contribueix a fer pujar el termòmetre del subsol. Al pic de l’estiu, la temperatura a les estacions de metro sol ser entre set i 10 graus més alta que la de l’exterior i la humitat, entre un 10 i un 15 % inferior. Els motors dels combois i dels aires condicionats, la fricció dels frens i les escales mecàniques a les estacions, entre altres coses, generen energia calorífica sota la superfície.[/vc_column_text][vc_column_text]Malgrat tot, el transport públic sempre és més eficient, sostenible i menys contaminant que no pas el transport privat. De fet, el seu ús evita l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i de partícules contaminants que són perjudicials per a la salut, com és el cas del carboni negre.
En cas de vaga de metro la concentració de carboni negre a la ciutat s’incrementa un 30 %
Un estudi realitzat per diversos investigadors, entre ells el doctor en bioestadística per la Universitat Harvard i investigador de l’ISGlobal Xavier Basagaña i el doctor en ciències geològiques per la UB i investigador del CSIC Xavier Querol, estableix que en cas de vaga de metro la concentració de carboni negre augmenta a la ciutat fins a un 30 %, el monòxid de nitrogen, un 60%, i el monòxid de carboni, un 80 %. En el gràfic anterior —extret d’aquest estudi— es pot veure l’increment de la taca de carboni negre en percentatge quan hi ha vaga de metro, tren o autobús