Clima càlid i malalties transmeses per insectes
Les malalties que hi ha a latituds tropicals transmeses per insectes, especialment els mosquits, comencen a ser habituals a la conca mediterrània i en països de la Unió Europea. Això vol dir que la infecció s’ha produït ja en països europeus i no pas en aquelles regions més càlides on la malaltia és endèmica.
Israel Molina és el coordinador de la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Vall d’Hebron. Per Molina, tot i que no existeix un vincle científic demostrat, el sentit comú fa pensar que existeix una relació entre l’augment de les malalties infeccioses i el canvi climàtic
L’“Aedes” és una família de mosquits. L’“Aedes aegypti” i l’“Aedes albopictus” són dues espècies amb rellevància clínica, sobretot l’“Aedes aegypti”, que és el que té més capacitat per transmetre infeccions. L’“Aedes albopictus” (el que coneixem com a mosquit tigre) no és tan eficient en la transmissió de malalties però pot encomanar el dengue, el chikungunya i la febre groga. L’“Aedes aegypti” pot ser portador i transmissor del dengue, la febre groga i el Zika. D’aquests dos, només l’“Aedes albopictus” ha colonitzat Catalunya.
Mosquit tigre (“Aedes albopictus”)
Foto: James Gathany / Centre per al Control i Prevenció de Malalties (CDC)
Nombrosos virus del chikungunya
Foto: Cynthia Goldsmith, James A. Comer i Barbara Johnson / Centre per al Control i Prevenció de Malalties (CDC)
Municipis de Catalunya afectats pel mosquit tigre (“Aedes albopictus”) (2018). Font: Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Direcció General dels Agents Rurals
Un dels episodis greus de malalties infeccioses transmeses per insectes va ser el que hi va haver a Itàlia el 2007, quan gairebé 300 persones van patir els efectes del virus del chikungunya. Però si bé aquests casos es van produir a la regió de l’Emília-Romanya, el 2017 l’OMS va confirmar un nou brot local amb l’afectació de 14 persones. En aquesta ocasió, però, les infeccions es van produir a Roma i a Anzio. A França també van notificar casos de chikungunya autòcton els anys 2010, 2014 i 2017.
Però no són els únics episodis rellevants
A l’arxipèlag de Madeira entre el 2012 i el 2013 hi va haver 1.080 casos confirmats de dengue, malaltia infecciosa que també ha estat present a França (2010 i 2014). El 2016 es van notificar sis casos de malària autòctona a Grècia, dos a França, un a Espanya i un a Lituània. Les autoritats sanitàries consideren, però, que aquests casos podrien haver-se produït per un mosquit infectat transportat per algun avió.
Sigui infecció autòctona o no, el cert és que els casos de paludisme o malària no paren de créixer a la Unió Europea. A Grècia, les autoritats sanitàries n’han notificat 95 casos autòctons entre el 2009 i el 2017.
En el cas concret de Catalunya, les persones infectades de paludisme o malària (no autòcton) també s’han incrementat. El Butlletí Epidemiològic de Catalunya de 2018 parlava de 235 casos el 2015 (58 al Barcelonès) i 250 l’any següent (84 al Barcelonès).
Són només alguns exemples del que està succeint. I és raonable pensar que l’augment de la temperatura n’és un accelerador. La temperatura càlida accelera l’activitat de virus, paràsits i insectes. Els mosquits digereixen més ràpidament la sang i per tant piquen amb més freqüència, i el patogen del qual són transmissors també es desenvolupa i reprodueix més ràpidament.
A més, si l’hivern és suau en moren menys
Segons el doctor Israel Molina, els sistemes de vigilància seran fonamentals en un futur per detectar aquestes malalties infeccioses transmeses per vectors. Afirma que “els sistemes de vigilància seran importantíssims i, de fet, nosaltres estem tan conscienciats que estem elaborant una plataforma per a la gestió integral dels arbovirus (virus transmesos per insectes) amb la col·laboració de científics de Catalunya, agències de salut pública i altres institucions”.
Amb tot, pel coordinador de la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional del Servei de Malalties Infeccioses del Vall d’Hebron, tot i que no s’ha d’abaixar la guàrdia, “malgrat tenir un augment de temperatura i malgrat tenir el mosquit susceptible de transmetre la malaltia, la densitat vectorial, és a dir, la quantitat de mosquits que hi ha al territori i la quantitat de pacients infectats, no és prou alta com per poder parlar d’un risc molt elevat”.
Erupció cutània provocada pel virus del Zika
Font: Centre per al Control i Prevenció de Malalties (CDC)
Els símptomes
Aquests són alguns dels símptomes que presenten aquestes malalties infeccioses:
- Dengue: febre i dolor intens a les articulacions i la musculatura. Inflamació de la laringe.
- Chikungunya: febre intensa i dolor molt intens a les articulacions.
- Zika: febre, dolors a la musculatura i les articulacions, erupcions cutànies i conjuntivitis.
- Malària o paludisme: es tracta de la malaltia més letal de totes i la transmet no pas un virus sinó un paràsit. Els símptomes són febres altes, dolors musculars, diarrea i tos.
Més plagues i més duradores
Els insectes són ectotèrmics. Això vol dir que la seva temperatura interna depèn de la de l’entorn. Com més calor, millor funciona el seu metabolisme.
L’escalfament més acusat a la conca mediterrània té com a conseqüència una diversitat major d’insectes que ara tenen un hàbitat amb condicions millors per reproduir-se i esdevenir plaga. Tant és així que si abans les plagues duraven tres mesos l’any, actualment la seva incidència s’ha doblat (la temporalitat va des del maig fins a finals d’octubre).
El president de l’Associació d’Empreses de Control de Plagues de Catalunya (ADEPAP), Quim Sendra, assegura que no hi ha més remei que adaptar-se a la nova realitat. Cal acceptar com a pròpies i autòctones espècies que abans no ho eren
El president de l’Associació d’Empreses de Control de Plagues de Catalunya (ADEPAP), Quim Sendra, alerta del perill de l’ús no adequat de productes químics domèstics per a l’erradicació d’insectes. Considera que el ciutadà sovint no és conscient dels riscos i en fa un mal ús. Afirma que pot ser perjudicial per a la salut de les persones i a més provocar resistència a les plagues. Sendra és partidari de “trobar un equilibri entre la tolerància amb les plagues i l’ús de productes per erradicar-les”.
El president d’ADEPAP afirma que l’Administració pública té un paper molt important pel que fa al control de plagues, sobretot en aquelles que tenen una afectació més generalitzada com ara el mosquit tigre, la panerola americana i els rosegadors.