Més incendis i més ràpids, intensos i devastadors

La temperatura augmenta actualment a l’entorn de 0,4 ºC per dècada i els anys secs cada vegada són més freqüents, dues condicions que, conjuntament amb el vent, són idònies per a la propagació del foc. Entre l’1 de gener i el 15 de setembre de 2019 es van registrar 483 incendis que van suposar 5.977 hectàrees de superfície cremada. El foc més important va ser el de Ribera d’Ebre, que va afectar 5.016, 94 hectàrees. El mapa de perill d’incendi forestal permet veure quines són les àrees amb més risc en cada moment.

Dies crítics d’una campanya d’incendis

Font: Grups d’Actuacions Forestals (GRAF)

Marc Castellnou, cap de l’Àrea dels Grups d’Actuacions Forestals, els GRAF, ho evidencia amb dades: Una campanya d’incendis dels anys 90 tenia 30 dies crítics. Una campanya d’incendis actual en té 70. I afegeix: En 15 anys hem guanyat un mes. Això va molt més enllà del que és l’estiu, és a dir, bàsicament les campanyes s’estan allargant i s’estan fent extremes tot l’any. I conclou: “El 2018, és el primer any en què vam viure una campanya paneuropea d’incendis forestals. Des del cap Nord, a Noruega, fins a les illes més al sud de Grècia i Malta, han estat cremant el mateix dia. La situació s’està agreujant en aquest sentit.

“El 2018, és el primer any en què vam viure una campanya paneuropea d’incendis forestals. Des del cap Nord, a Noruega, fins a les illes més al sud de Grècia i Malta, han estat cremant el mateix dia. La situació s’està agreujant en aquest sentit”

Marc Castellnou

cap de l’Àrea dels GRAF

Castellnou defineix els incendis actuals com a més ràpids, intensos i devastadors. Tant, que són capaços, a banda d’emetre una gran quantitat de cendres a l’atmosfera, d’alterar la meteorologia i crear pressions baixes. Assegura que ens superen la capacitat d’extinció. I sentencia: Per molts recursos que hi posis, ja no els apagaràs. És el cas de Suècia, on l’estiu del 2018 les autoritats es van veure desbordades, van haver de demanar ajut internacional i fins i tot es van enfrontar amb les flames amb bombes llançades des d’avions de combat.

“Els incendis d’ara cremen amb una intensitat que no és natural”

Marc Castellnou

cap de l’Àrea dels GRAF

El canvi climàtic, amb la temperatura alta, sequera, vent i una sobreacumulació de biomassa que no es retira del bosc, genera unes condicions idònies per a aquest tipus de focs que cremen amb una intensitat que no és natural, segons diu el cap de l’Àrea dels GRAF. Es tracta dels anomenats incendis de sisena generació, capaços de crear una pressió baixa, com els que hi va haver a Portugal l’estiu del 2017 i que van afectar el clima de la península o els focs de Redding, Califòrnia, l’estiu del 2018.

Com és la superfície de Catalunya?

El 64 % de la superfície a Catalunya és forestal i el 30 %, agrícola. Les ciutats ocupen un 5 % del terreny

El risc que defineix el cap dels GRAF no és menor si es té en compte que a Catalunya el 64 % de la superfície és forestal i el 30 %, agrícola, tal com mostren les dades següents, extretes del Pla general de política forestal de Catalunya 2014-2024.

Font: Pla general de política forestal de Catalunya 2014-2024

Pot semblar contradictori, però l’èxit dels darrers anys en les campanyes d’estiu dels bombers, gràcies a la seva eficàcia i eficiència, sobretot en la capacitat d’intervenció en els primers moments en què es declara un foc, ha suposat que en l’actualitat els boscos catalans continguin una gran càrrega de biomassa que s’acumula i no es retira des de fa anys. Són milers de tones de combustible a punt per cremar i alliberar CO2, carboni negre i cendres a l’atmosfera. I encara més: hi ha boscos amb una gran quantitat d’arbres que competeixen per pocs nutrients i aigua. Els formen individus amb poques fulles, amb troncs prims i secs, que exhalen més CO2 que no pas oxigen. La causa, l’absència d’aigua i nutrients, que compromet la realització de la fotosíntesi.

La fotosíntesi és un procés químic que consumeix diòxid de carboni (CO2) que la planta fixa a l’escorça principalment i que, a la vegada, desprèn oxigen (O2) i vapor d’aigua, indispensable per regular la humitat ambiental. Els arbres de boscos vells o fora de rang climàtic ja no creixen ni es desenvolupen fixant carboni. Continuen “respirant”, és a dir, efectuant un intercanvi de gasos, però no ja no serveixen com a embornal, perquè el balanç de captació/emissió de COés negatiu: paradoxalment contribueixen a l’emissió de GEH.

En la foto de l’esquerra, bosc atapeït a Lladurs (el Solsonès) amb molts individus competint pels mateixos nutrients i aigua

En la foto de la dreta, un arbre amb poca capacitat d’efectuar la fotosíntesi. Només és possible a partir d’unes poques fulles a la seva capçada

Els grans incendis van pujant de latitud

Aquesta imatge correspon al 25 d’agost del 2019. Els punts vermells són territoris on s’ha declarat un foc

Font: NASA

La NASA ofereix informació sobre focs actius gairebé en temps realLa zona subsahariana reflecteix bàsicament incendis agrícoles, cremes de pastures o camps per eliminar les males herbes que duen a terme els agricultors.

Global Forest Watch Fires és un altre web en què es poden veure amb pocs dies de retard els focs que cremen al planeta.