Menys pluges i més intenses

Com hem vist, el temps ja no és el que era, tant pel que fa a la temperatura com també a la precipitació.

En el cas de la pluja, però, cal llegir els registres d’una manera més acurada per trobar aquests canvis significatius, perquè si la mitjana de precipitació es generalitza per a tot el territori, les dades obtingudes al llarg dels anys no presenten una variabilitat estadística important, plou més o menys la mateixa quantitat d’aigua. Però quan plou ho fa més intensament.

La doctora en ciències físiques de la UB i membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya Carme Llasat alerta dels efectes erosius que pot provocar el fenomen radical d’una pluja caiguda amb forta intensitat i durant poc temps

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya desenvolupa mapes per a la prevenció dels riscos geològics. Entre aquests riscos hi ha el de les esllavissades.

Precipitació mitjana anual (1950-2018)

* La precipitació es mesura en l/m2 o mm, i correspon a 1 litre d’aigua en 1 m2 de superfície, fet que suposa un gruix d’1 mm
Font: Servei Meteorològic de Catalunya

Els registres indiquen dos aspectes significatius: primer, plou menys vegades però quan ho fa la precipitació és molt més intensa, és a dir, cau més quantitat d’aigua però en menys vegades i en menys temps; i segon, s’observa entorn d’un 20 % menys de pluja a les capçaleres dels rius respecte al 1950. Aquesta disminució redueix el cabal d’aigua que va destinada als pantans i té conseqüències sobre els ecosistemes.

Com ha variat la pluja?

* Aquesta variació es calcula comparant la precipitació mitjana de cada any respecte a la del període 1981-2010
Font: Servei Meteorològic de Catalunya

“A finals de segle el clima de Catalunya serà semblant al que ara hi ha al nord d’Àfrica”

Marc Prohom

cap de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya

El responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina del Canvi Climàtic, Gabriel Borràs, parla obertament d’una disminució progressiva de disponibilitat d’aigua, fet que condiciona tota l’activitat, no només la de producció d’aliments, també la industrial, la turística i la de gestió forestal. I sentencia que l’aigua cada vegada serà un bé més finit i més fràgil.

Per la seva banda, el responsable de l’Àrea de Mitigació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Iñaki Gili, va més enllà i adverteix que hem d’estar preparats no per a la mitjana d’aigua que tindrem sinó per als mínims que tindrem.

Un 40 % menys d’aigua per a finals de segle i aqüífers contaminats per purins

Les projeccions més pessimistes apunten un 40 % menys d’aigua a finals de segle respecte a la precipitada el 1950, la qual cosa repercutirà sobretot als Pirineus i al sud del país.  

“Ja sé que això que dic pot ser una mica alarmista, una mica incòmode per a aquells que viuen d’això, però és que ens enfrontarem a un moment en què no tindrem aigua suficient. Per tant, els regadius han d’evolucionar i hauran de ser molt més eficients del que ho són ara”

Iñaki Gili, responsable de mitigació de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic

I és clar, la manca o la reducció d’aigua té uns efectes directes sobre l’agricultura, que consumeix actualment el 70 % de les reserves disponibles que hi ha a Catalunya, segons assegura el responsable de Mitigació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Per Iñaki Gili, caldrà decidir, precisament, quin tipus de producció podrà assumir el territori. I pronostica: Ja sé que això que dic pot ser una mica alarmista, una mica incòmode per a aquells que viuen d’això, però és que ens enfrontarem a un moment en què no tindrem aigua suficient. Per tant, els regadius han d’evolucionar i hauran de ser molt més eficients del que ho són ara.

I a l’agricultura s’hi afegeix també la ramaderia. Hi ha pobles que no disposen de prou aigua i, a sobre, la tenen contaminada pels nitrats dels purins.

“A Barcelona, plou menys vegades i més intensament però, si fa no fa, la mateixa quantitat”

 A Barcelona la precipitació és semblant a la que hi havia fa un segle pel que fa a quantitat, però no pel que fa a la intensitat. Plou menys dies però més intensament i en més quantitat i en menys temps. Això vol dir que la pluja és més torrencial. Aquest fet es va observar clarament el setembre del 2018. Ho explica la professora i investigadora del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona Carme Llasat, que adverteix dels problemes d’erosió accelerada que implica la pluja torrencial.