Mario Gas és un dels noms més destacats del teatre al nostre país. En aquest monogràfic, Gas no només recorda l’inici del seu vincle amb les arts escèniques ―ja des de molt petit― i repassa alguns dels moments clau de la seva trajectòria, sinó que reflexiona sobre la naturalesa i l’abast del fet teatral. Planteja els motors creatius dels dramaturgs, apunta els trets del bon intèrpret, reivindica la funció social d’aquesta disciplina i s’hi decanta des de la consciència ideològica.
“Un treballador del teatre està ineludiblement en conflicte amb si mateix i amb qualsevol ressort del poder. Amb el poder sempre s’ha de ser reticent. Però això tampoc no ens ha de dur a una posició d’infantilisme d’esquerres.”
Un recull extens de pensaments i sensacions personals que es combinen amb imatges d’assaigs i representacions de muntatges com ‘A little night music’, ‘El criat’ o ‘Sweeney Todd’, i es complementen amb l’anàlisi dels crítics de teatre Gonzalo Pérez de Olaguer i Joan Anton Benach.
“La gent perd molt de temps en desbaratar als altres, en pensar el que els altres fan, en lloc de buscar constantment, d’estar en el seu nucli creixent a poc a poc.”
Mario Gas i el cinema
A més d’actor, director i gestor de teatre, Mario Gas també ha explorat altres llenguatges artístics com l’òpera i el cinema. Assegura que “el teatre és un art molt més metafòric que el cinema que, en el fons, és molt més naturalista”, i afegeix que, en qualsevol cas, ha “après molt del cinema”. El 1998, Mario Gas es va estrenar com a cineasta amb ‘El pianista’, basada en la novel·la del mateix nom de Manuel Vázquez Montalbán. Una història marcada per l’esclat de la Guerra Civil, protagonitzada per dos pianistes que s’enamoren de la mateixa dona.
