L’amistat entre dos veïns de la Floresta a mitjans dels anys 70. Aquest va ser el germen d”El Víbora’, publicació trencadora que va aglutinar i donar a conèixer per primera vegada a un públic ampli l’escena de creadors underground i va marcar la història del còmic a Espanya. Els dos amics eren Josep Maria Berenguer i Josep Toutain.
Primera revista de còmic social
La iniciativa d’un i els recursos i suport de l’altre es van traduir en l’aparició, el desembre del 1979, de la primera revista de còmic de tirada nacional i periodicitat mensual de l’estat, centrada en temàtiques marcadament socials que, fins al moment, havien estat relegades a un circuit minoritari.
“Eren uns temps en què quan sorties de casa no sabies quan acabaries… els personatges eren les nostres aventures augmentades pel que ens inventàvem”, explica el dibuixant i guionista Juan Mediavilla, recordant els inicis de la revista. “Les nostres vivències, a més de personals i intel·lectuals, coincidien amb una sèrie de gent que era la que comprava la revista” de manera que “més que portaveus érem mèdiums d’una situació espanyola una mica descontrolada”, complementa Martí. Autors que, com Nazario, Gallardo o Alfredo Pons van fer gran ‘El Víbora’ i comparteixen davant la càmera en aquest monogràfic reflexions i anècdotes que ajuden a entendre com va néixer i com va evolucionar editorialment la publicació en paral·lel al seu èxit.
Espai de llibertat creativa
Diverses d’aquestes veus coincideixen a remarcar com ‘El Víbora’ va ser un espai de trobada i de creació en llibertat, però també com les relacions entre la direcció i els qui hi publicaven es van anar deteriorant amb el temps. Alfredo Pons rememora com va arribar a instal·lar-se a les oficines d”El Víbora’, on vivia entre “muntanyes de còmics”, i explica com cada migdia s’hi reunia de manera improvisada molta gent. “Va arribar una època en què l’editorial i el que l’envoltava era conya”, reconeix i “des del punt de vista de l’empresa va començar a ser un gran llast”.
El mateix impulsor i director d”El Víbora’, Josep Maria Berenguer, assegura: “Vam començar molt aficionats, molt militants, molt llibertaris, molt lligats al que es vivia socialment en aquell moment i després ens vam anar tornant professionals“, “vam tenir moments molt bons i llavors es va acabar”. Tot plegat va provocar un canvi en l’estructura organitzativa a edicions La Cúpula i derivar en una reorientació dels continguts que va marcar l’estil d”El Víbora’ fins a la seva desaparició el 2005.
