El 29 de gener del 2000 L’Auditori va acollir la gala de la 14a edició dels Premis Goya. Per primera vegada, l’acte no es feia a Madrid. Aquest especial fa un ampli seguiment de l’esdeveniment, i es fixa especialment en tot allò que queda fora de l’abast dels espectadors: la seva concepció i organització, els assajos i proves tècniques, l’arribada a la ciutat d’alguns participants i l’ambient i sensacions viscudes entre bastidors pels protagonistes de la nit.

La catifa vermella dels Goya

Per la catifa vermella hi van desfilar destacats noms del cinema espanyol com Pedro Almodóvar, Marisa Paredes, Aitana Sánchez Gijón, José Coronado, Eduardo Noriega o Paco Rabal, que s’acabaria enduent l’estatueta a millor actor per la seva interpretació a ‘Goya en Burdeos’. També representants de les arts escèniques catalanes, com Abel Folk o Sílvia Munt, pletòrica en rebre el Goya a millor curtmetratge documental com a directora de ‘Lalia’.

‘Todo sobre mi madre’ i Almodóvar

Abans, la càmera segueix els preparatius de la gala, presentada per Antonia San Juan, a qui veiem assajant al costat del pianista Jordi Sabartés i fent proves de vestuari. A més de conduir l’acte, San Juan estava nominada al Goya com a millor actriu revelació pel seu paper a ‘Todo sobre mi madre’, film d’Almodóvar que acabaria emportant-se set premis. La decepció visible de San Juan per no guanyar el de la seva categoria, que va ser per a Ana Fernández, va generar molts comentaris i seria un dels aspectes recordats d’aquella edició dels premis de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya.

El reportatge, fet per Cristina Fernández, Morrosko Vila San-Juan i Andrés Hispano, capta l’arribada a l’aeroport d’actors i directors com Loles León, Candela Peña, José Luis Cuerda, que aterrava a Barcelona amb 13 nominacions per ‘La lengua de las mariposas’ i es va acabar emportant només el Goya a millor guió adaptat, o Gracia Querejeta, directora de ‘Cuando vuelvas a mi lado’, que tenia set nominacions i va marxar amb les mans buides. També permet afegir-se a la conversa sobre l’estat de la indústria cinematogràfica que mantenen els directors Luis García Berlanga i Pere Portabella mentre es desplacen en autocar per la ciutat, veure Gabino Diego signant autògrafs al carrer o Benito Zambrano de visita al passeig de Gràcia parlant sobre la seva pel·lícula ‘Solas’, hores abans que s’endugués cinc Goyas, entre els quals el de millor guió original i millor director novell.

Com es va organitzar la gala del Goya

Seleccionar correctament els convidats i gestionar la seva estada a Barcelona és un dels aspectes fonamentals de la producció de l’esdeveniment, ja que la majoria s’han de desplaçar a la ciutat procedents de diferents punts d’Espanya. La gestora cultural Marta Tatjer, responsable d’aquesta àrea, assegura que “és un desafiament” tenint en compte que s’han de coordinar amb l’oficina de Madrid on “no treballen amb correu electrònic” i que són molts els detalls que s’han de tenir en compte per no fallar en el que “és un dels grans actes que es faran a Barcelona aquest any”.

En paral·lel a aquests moments anecdòtics, el reportatge també recull el testimoni de figures que reflexionen sobre el valor i el potencial del llenguatge cinematogràfic com Miguel Gila o uns joves Alejandro Amenábar, que en destaca ser “l’art que et permet integrar-ne molts d’altres”, i Eduard Fernández, que es queixa que sovint el cinema es “basi en els noms’ i això dificulti la carrera de molts actors novells. 

També hi ha veus que lamenten la situació del sector a Catalunya, com la de la mateixa Rosa Vergés, directora i coguionista de la gala al costat de Jaume Figueras, que reivindica que “el cinema és una mostra d’identitat que dona a conèixer un país” i denuncia que “no se l’havia de maltractar tant com se l’ha maltractat els últims 15 anys fins a fer desaparèixer aquí la indústria”. O el director artístic Josep Rosell, que també assenyala que aquesta situació “és un problema d’institucions”, que no han donat prou suport al cinema. “Jo vull un Liceu per al cine, un Teatre Nacional per al cine… Si això ho fem, hi haurà indústria del cine català”, conclou.

Barcelona, pionera del cinema

Recull de moments clau i fites històriques del cinema a la ciutat