El desaparegut Pepe Rubianes va passar pel plató del ‘Qualsevol nit pots sortir sol’ el novembre del 1997. Després d’haver presentat l’espectacle en diferents espais de la ciutat, en aquell moment acabava d’aterrar a la sala 1 del Club Capitol, que va inaugurar amb ‘Rubianes solamente’. Aquest nou espai teatral de la Rambla havia nascut com a cinema el 1926 i era popularment conegut com a Can Pistoles. Rubianes, crescut al barri, confessa que, de petit, a casa, “reproduïa les pel·lícules que hi havia vist” i recorda com poc imaginava en la seva “feliç infantesa que un dia acabaria treballant-hi”.
“El càstig era com una mena d’hàbit en la meva vida infantil. Era un nen entremaliat.”
Amb ‘Rubianes solamente’, el còmic va renovar el seu muntatge anterior, ‘Rubianes 15 años’, amb nous textos que havia anat escrivint mentre no deixava d’actuar. Va ser el seu últim espectacle, que va oferir al Club Capitol fins al 2008, un any abans que morís d’un càncer de pulmó.
“El teatre, per a mi, és un joc on m’ho passo molt bé.”
Les passions de Pepe Rubianes
Durant la conversa, Pepe Rubianes parla d’alguns dels seus mites i aficions. Explica que, com molts nens, pensava a ser futbolista malgrat a casa seva no es vivia passió per aquest esport. Confessa que el seu mite infantil era el porter del Barça Antoni Ramallets: “Un home que volava”, amb unes aturades que “m’omplien de fantasia”, rememora.
“Vaig arribar a fer córrer la història que Ramallets era germà de la meva mare i que jo em deia José Rubianes Ramallets.”
També hi ha espai per parlar de la seva fascinació per Àfrica arran del seu últim viatge, que l’ha dut a Egipte, Tanzània, Zanzíbar, Zimbàbue, Botswana i Namíbia. “M’encanta Àfrica, és la potència de la vida, la vida en la seva energia més forta”, assegura. I per compartir la seva perspectiva sobre els relacions sentimentals. “Ja no estic en aquella moguda frívola de la nòvia”, exclamava entre rialles, sinó de “meditació, de trobada amb mi mateix”.
