El popular còmic va passar pels estudis de betevé el juliol del 1999. En aquesta conversa exposa la seva concepció de l’humor i la seva personal manera de treballar. Explica que té entorn de 50.000 acudits recopilats, però que aquest és només el material de partida en el què s’inspira per “transformar-los, fer-los a la meva manera”. D’aquest procés creatiu en surten acudits que defineix com a “molt elaborats” i que “han de tenir les paraules justes i sempre s’han d’explicar d’una mateixa manera”. Això es tradueix en xous que tenen una estructura pensada però en què també deixa força marge per a la improvisació: “Sé com com començo, sé com acabo, tinc una introducció preparada, lògicament, i segons la resposta del públic vaig explicant”, assegura.
Sobre la reacció del públic, saber si un acudit agradarà o no, Eugenio confia en el seu instint: “Quan a mi m’agrada al vespre, i a l’endemà em llevo i ho torno a llegir i em continua agradant… allò al públic funciona”. De fet, el que percep és que “la gent que em ve a veure ve predisposada a riure i que té ganes d’alliberar-se, de riure” però també reconeix que “és una cosa molt complicada” perquè “a vegades et sorprèn, el públic. Perquè una cosa que ha fet gràcia un dia, l’endemà ho repeteixes i no fa gràcia. I a vegades sembla que el públic s’hagi posat d’acord”.
El perfil de les persones que el van a veure ha anat canviant amb els anys i s’ha produït un relleu generacional, de manera que a les seves actuacions assisteixen “xavals que m’han descobert ara” i “em venen a veure els pares, també”. En qualsevol cas, tot i que reconeix que molta gent li demana “acudits de fa 20 anys”, creu que “l’humorista és el que ha de sorprendre” i que “s’ha d’anar evolucionant i s’ha d’anar portant noves coses. I el públic espera que el sorprenguis”.
Per Eugenio, l’humor és “expressar-se amb ironia” i no considera dins aquesta categoria els acudits que es basen en l’atac a col·lectius o persones concretes. Per això, justifica, “no n’explicaria mai” de Lepe o de Morán, amb referència als molts que circulaven sobre aquesta població de Huelva i sobre el ministre d’Assumptes Exteriors Fernando Morán.
En contraposició, Eugenio parla amb admiració de Joan Capri, “que més que un humorista és un actor còmic”. També destaca Miguel Gila i Faemino i Cansado, i assegura que “tota la resta, no m’interessa res”.
