Mario Gas repeteix aquests dies el seu espectacle ‘Amici miei’ al teatre La Gleva, al barri del Farró. Una trobada entre amics, com diu ell, on recupera textos dels seus poetes i prosistes preferits.
‘Amici miei’
Salvat-Papasseit, Rafael Alberti, Miquel Martí i Pol, Lope de Vega, Espriu, Miguel Hernández o Jaime Gil de Biedma. L’espectacle són les paraules dels poetes i prosistes escollits per aquest veterà dels escenaris i la veu de Gas que, en aquesta ocasió, també s’atreveix a cantar.
“El meu pare, Manuel Gas, era un gran cantant baix líric. Cantava òpera i sarsuela. Jo soc un afeccionat”.
La veu i la paraula han estat els millors amics d’aquest barceloní nascut per casualitat a Montevideo fa 72 anys, director i actor, de teatre i de cinema, al capdavant durant vuit anys del Teatro Español, amant de l’espectacle i rebel per naturalesa. Però i els enemics? Qui són els seus pitjors enemics?
“Com deia Papasseit: ‘Escopiu a la closca pelada dels cretins. Els genocides, els de dretes, els patriotes'”, diu Gas.
Nacionalismes
Sobre patriotisme i nacionalisme parla també en ocasions si algú, durant la vetllada, li demana per la situació actual.
“Jo soc profundament barceloní, i ningú pot dir-me el contrari. També català, espanyol, europeu. Jo soc internacionalista. No m’agraden els nacionalismes, sobretot el nacionalisme de dretes espanyol, i crec que l’important és la lluita de classes. No que et manin en un idioma propi, sinó que no et manin. Això sí, crec en la llibertat dels pobles“.
Mario Gas, que va començar a fer teatre independent a la Barcelona franquista dels anys 60 i 70, continua pensant que aquest és un ofici que ha de tenir ideologia i servir per reflexionar. Dos dels seus èxits més recents han estat la història de l’emperador tirà ‘Calígula’, d’Albert Camus, i ‘La Strada’, una versió de la pel·lícula de Fellini que parla la vida infeliç de tres còmics ambulants a la postguerra italiana.
El cinema, una influència per a Mario Gas
Mario Gas confessa que, tot i fer sobretot teatre, ha estat molt influenciat pel cinema.
“El cinema m’emociona molt i he estat molt influenciat per directors com Orson Wells, John Huston , Jean Renoir, Buñuel o Berlanga. I per la gent directa com, per exemple, Fernando Fernán Gómez. Quan el vaig veure a un espectacle que es deia ‘Sonata Kreuzer’ va ser una il·luminació”.
Com a actor ha treballat sota les ordres de Berlanga, Vicente Aranda o Ventura Pons.
També treballa molt com a doblador: Ha posat la seva veu a actors com John Malkovich i Bill Nighy, però sobretot el sentirem en els papers de Geoffrey Rush o Ben Kingsley, de qui ha doblat desenes de pel·lícules.”Jo vaig començar a doblar en una època en la qual hi havia gegants del doblatge i he tingut la sort de doblar dos grans actors: Ben Kingsley i Geoffrey Rush. Tot i que sé que el doblatge és quelcom postís, jo n’he après moltíssim”.
És impossible parlar de tot el que ha fet Mario Gas. Ha donat forma a més de 50 muntatges tant de teatre com d’òpera o musicals. ‘Un fragil equilibri’, d’Edward Albee; ‘Mort d’un viatjant’, d’Arthur Miller; ‘Un tramvia anomenat desig’, de Tennessee Williams; ‘A Electra le sienta bien el luto’, d’Eugene O’Neill; ‘Les Troianes’, d’Eurípides i ‘Incendios’, de Wajdi Mouawad.
Mario Gas i la música
Gas també ha treballat en òperes com ‘L’Elisir d’amore’, de Donizetti, o ‘Madama Butterfly’, de Puccini. Una de les seves debilitats ha estat, i és, Stephen Sondheim, de qui ha adaptat diversos musicals, com ‘Follies’, ‘Golfus de Roma’ o ‘Sweeney Todd’, que va comptar amb la participació de Constantino Romero en el paper de barber diabòlic.
“Sondheim és un monstre de la música del segle XX. El conec i tenim una certa relació epistolar. Va ser molt emocionant quan l’any 95 va venir a veure ‘Sweeney Todd’ i sempre diu que artísticament va ser una de les nits més importants de la seva vida. Espero que aviat faré un altre Sondheim”.
Estarem atents a aquest anunci. De moment, podeu anar a conèixer els seus amics més íntims al teatre La Gleva fins al 27 de gener.
