Montserrat Caballé va passar pels estudis de betevé el dia abans de cantar al Camp Nou amb motiu de la final de la UEFA Champions League, que va enfrontar el Bayern de Munic i el Manchester United i on la soprano va tornar a interpretar el popular tema ‘Barcelona’. 

Montserrat Caballé i Freddie Mercury

Caballé recorda en aquesta entrevista com va conèixer Freddie Mercury i com es va gestar la creació del que seria l’himne oficial dels Jocs Olímpics del 92. Explica que va rebre l’encàrrec del llavors alcalde Pasqual Maragall i reconeix que li “va picar la curiositat” quan li van demanar que “no sigui òpera, que sigui una cosa per a la joventut, una cançó moderna”.

La soprano explica que amb el seu germà, Carles Caballé, van pensar en diferents artistes de música moderna als qui els agradés l’òpera i al primer que van trucar va ser a Freddie Mercury. Caballé rememora com el líder de Queen va rebre la proposta

Va saltar d’alegria i va venir a Barcelona, es va allotjar a l’Hotel Ritz, va muntar un saló ple de pianos i altaveus i coses i vam estar treballant allà.”
Montserrat Caballé, cantant

Durant la conversa amb Joan Barril, del 25 de maig de 1999, Caballé valora que la seva professió “permet uns contactes molt importants amb gent d’altres llocs, i aquesta gent et dona també una certa amplitud de mira que si et quedessis a un lloc potser no la tindries o la pensaries però no la constataries”. També reflexiona sobre el valor i el poder de la música

La música és un art. Molts no ho volen reconèixer encara avui, però la música és un art, un dels tants arts que hi ha. I amb un art, ni te’n pots riure ni el pots falsificar… el públic és exigent i jo crec que ho ha de ser”
Montserrat Caballé, cantant

Pel que fa a l’evolució del gènere, també es pronuncia sobre el sentit de grans produccions com la de ‘Turandot’ a la Ciutat Prohibida de Pequín o ‘Aida’, realitzada a Luxor. En la mateixa línia, preguntada sobre com els mitjans de comunicació moderns i les noves tecnologies han ampliat la representació de públic, Caballé considera que la televisió “és un mitjà fabulós per a qui li agrada la música i no té els mitjans. Diuen que no és viva… la música a la televisió és viva perquè neix del viu, eh! No és fabricada”. 

Caballé també té unes paraules pel Gran Teatre del Liceu, que pocs mesos mesos després d’aquesta entrevista va reobrir les portes. Recorda que als anys 70 i fins a mitjans dels 80, el Liceu “en el rànquing europeu era el segon, junt amb Viena” i suposa que tornarà a “tenir aquest rànquing quan comenci altra vegada”.