‘Projeccionistes’ és un reportatge que parla de la feina invisible que s’amaga darrere dels projectors. Són les persones que fan possible que comenci l’espectacle, des del Cinexin, els cinemes a l’aire lliure, les sales de cineclubs i els cinemes comercials. Es tracta d’un reportatge que viatja per les emocions i percepcions d’un ofici relacionat amb la foscor però que fa possible la màgia de la llum.

L’origen del projector cinematogràfic

El primer projector cinematogràfic va ser el zoopraxiscopi, obra del fotògraf britànic Eadweard Muybridge el 1879. L’aparell  va projectar imatges a través d’uns discs de vidre rotatius, fent l’efecte del moviment. Estaven inicialment pintades al vidre com a siluetes, després es van fer impressions fotogràfiques i més tard es pintaven a mà.

El 1894 els germans Lumière van patentar el cinematògraf , capaç de filmar i projectar imatges en moviment. Les primeres exhibicions públiques es van fer el 1895.  El 1999, any en què es va fer aquest documental, es van anar provant els projectors de cinema digitals amb la pel·lícula emmagatzemada en un ordinador que s’enviava al projector de manera electrònica. Per molts era el principi d’una nova manera de projectar l’univers màgic dels setè art.