Una primavera excepcional pel que fa a la pluja ha coincidit amb la interrupció de les activitats de gestió de les zones verdes —segues i altres— de pobles i ciutats de Catalunya a causa del confinament i l’aturada per la pandèmia.
Segons explica el CREAF, el còctel de pluja i confinament ha permès que durant dos mesos els nuclis urbans fossin un veritable laboratori natural a l’aire lliure. Els fragments de natura urbana com els escocells dels arbres, vorals, rotondes o gespes dels parcs i jardins han passat d’una gestió intensiva a no ser pràcticament tocats durant setmanes.
El resultat ha estat una natura exuberant amb floració excepcional que ha amplificat, de retruc, la presència d’insectes pol·linitzadors com les abelles, borinots o papallones.
Cal canviar la concepció de “verd” que té la ciutadania
, director del CREAF i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, destaca que “ens hem d’acostumar a veure herbassars dins de les ciutats que passen de verd a groc, mentre les plantes floreixen i fructifiquen, perquè això permet que proliferin molts altres organismes”.
L’expert hi afegeix que cal gestionar de forma selectiva aquests espais, o fer-ho d’una forma menys intensa, ja que això redueix la necessitat d’aigua, pesticides i adobs.
Diversos projectes de recerca del CREAF estan demostrant que cal revisar els procediments de gestió, però sobretot la concepció que té la ciutadania del verd proper, ja que una gespa ben cuidada i segada arran de terra no és sempre la millor opció.
El CREAF recorda també que aquest canvi de model és coherent amb la situació d’emergència climàtica i de biodiversitat en la qual ens trobem i que la pandèmia ha deixat en segon terme. Això es deu al fet que el model que proposa suposa una reducció energètica i afavoreix espais nous per als insectes pol·linitzadors, en declivi arreu del planeta.
Les papallones, termòmetres de biodiversitat urbana
Les papallones són insectes pol·linitzadors molt sensibles i que donen molta informació sobre l’estat de salut dels espais verds.
L’Observatori Metropolità de Papallones, l’mBMS, és una iniciativa que informa de les papallones que es veuen en sis parcs i dues platges de l’àrea metropolitana de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona el CREAF també coordina l’Observatori Ciutadà de Papallones, l’uBMS, en col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. Igual que el metropolità, aquest observatori funciona gràcies a persones voluntàries. Segueix les papallones d’una vintena de parcs i jardins de Barcelona, on ja n’han trobat més de 50 espècies diferents.
Vorals de carreteres que connecten natura
El CREAF també treballa en un projecte que vol convertir vorals de carreteres i autopistes, zones verdes de polígons industrials i zones semiurbanes en espais plens de flors que siguin útils per a la conservació d’insectes pol·linitzadors. El projecte, promogut pel Departament de Territori i Sostenibilitat, planteja reduir la intensitat i la freqüència de les segues.
Durant les passejades de #pandèmia sou de l’equip de l’home-aranya de la #Barceloneta? O més aviat dels que us pareu a mirar cada floreta per saber si té #polinitzadors? 🌼 Si sou dels segons, feu-ne una foto! Hem creat una etiqueta per recollir-les! 🤩 #VeigPolinitzadors 📷 pic.twitter.com/RYX8g5cGRF
— CREAF (@CREAF_ecologia) May 18, 2020
