Saps què és una supercèl·lula? Les tempestes sovintegen a casa nostra durant l’època càlida de l’any. En el cas concret de Barcelona, és entre finals d’estiu i mitjans de tardor quan solen presentar-se de manera més assídua. Ara bé, no totes les tempestes són iguals.
De vegades, són molt reduïdes i de curta durada. D’altres, en canvi, van acompanyades de molt d’aparat elèctric i, fins i tot, de fenòmens de temps violent. Sovint, aquesta mena de tempestes tan espectaculars són supercèl·lules.
Què és una supercèl·lula?
Una supercèl·lula és una tempesta que es caracteritza per tenir un mesocicló, que és un corrent d’aire ascendent molt intens en rotació que hi ha a l’interior de la tempesta.
Això dota la tempesta d’un grau d’organització molt elevat i fa possible que pugui tenir vida pròpia. És a dir, que es pot moure de manera independent, durar molta estona i produir fenòmens de temps violent.
Hem parlat amb l’investigador predoctoral Carlos Calvo-Sancho, un dels membres del grup Supercélulas en España, que s’encarrega d’estudiar aquesta classe de tempestes a l’Estat.
És el tipus de tempesta més estrany i complex perquè els corrents que té estan desacoblats: n’hi ha un que puja i rota, el mesocicló, i un altre que baixa i arrossega la precipitació”
Calvo-Sancho explica que, a primera vista, una supercèl·lula no sempre es pot identificar de manera clara. De vegades, es pot veure perfectament el mesocicló i la precipitació que està associada al corrent d’aire descendent del flanc posterior. Sovint, també es pot observar el núvol de paret (com a la fotografia que il·lustra aquesta notícia), que és un tret característic d’aquest tipus de tempestes.
Per poder identificar amb certesa si una tempesta és o no una supercèl·lula cal recórrer a les dades del radar meteorològic i als patrons característics que s’hi detecten, així com complementar-ho amb les observacions.
Més de 10 anys de dades
El grup Supercélulas en España fa la tasca ingent de seguir i recollir els casos d’aquest tipus de tempestes. Gràcies a la seva feina d’investigació ha pogut elaborar una base de dades i analitzar quines són les zones més afectades i en quines èpoques de l’any se solen produir. Tota aquesta informació es pot consultar en aquest portal, en què es presenta més de 10 anys de dades: arcg.is/1bPe9n.
En aquest recopilatori hi consten aquelles supercèl·lules que s’han pogut confirmar i també les que tempestes que són sospitoses de ser-ho, però que no s’ha pogut esbrinar amb seguretat si ho eren.
Clavo-Sancho explica que ja fa anys que a Espanya hi ha interès per les supercèl·lules. Tot i això, va ser a partir dels anys 2017 i 2018 quan es va endegar un projecte de caràcter més acadèmic per fer-ne un seguiment acurat i confeccionar un recull d’aquestes tempestes.
És capaç de produir pedregades fortes i tornados
No totes les supercèl·lules donen lloc a fenòmens de temps violent (tampoc totes les pedregades i tornados estan associats a supercèl·lules). Tot i això, aquesta classe de tempestes sempre tenen força números de poder produir-ne.
Les dades parlen per elles mateixes. Al llarg dels 12 anys que han analitzat els investigadors, almenys hi ha hagut 95 episodis de pedra molt grossa, de més de cinc centímetres de diàmetre, associat a supercèl·lules a l’Estat.
Darrerament, les observacions de supercèl·lules amb pedra grossa a Espanya han augmentat molt respecte d’anys anteriors. Les pedregades es produeixen un cop la supercèl·lula arriba a l’estat de maduresa”
A Catalunya hi ha casos de supercèl·lules que han provocat fenòmens de temps violent. L’enorme pedregada que a finals d’agost del 2022 va afectar la Bisbal d’Empordà la va produir una tempesta d’aquesta mena. També va ser una supercèl·lula la que va formar el fort tornado que va escombrar les comarques de l’Alt Empordà, i el Vallespir i el Rosselló (a la Catalunya Nord) el mes de gener del 2018.
Hi ha supercèl·lules a Barcelona i a Catalunya?
Les supercèl·lules no són patrimoni únic de les grans planes dels Estats Units. A Europa i a la península Ibèrica se’n registren cada any, també a Catalunya. Al conjunt de la Península, la zona on més se’n produeixen és entre Terol i Castelló.
En el cas del conjunt de Catalunya, les zones on se’n solen observar més és l’extrem nord de la depressió Central i el vessant sud del Prepirineu. Comarques com el Bages, el Berguedà, el Lluçanès, Osona o el Pallars Jussà són les que al cap de l’any tenen més números de veure’n alguna. També destaquen, però, en menor mesura, l’extrem oest del país i l’interior del nord-est, entre la serralada Transversal i el Montseny.
Barcelona no és en una zona gaire propensa perquè se’n formin. Tot i això, n’hi ha hagut algunes a la vora aquests darrers anys.
A la ciutat de Barcelona tenim registrades algunes possibles supercèl·lules, però cap de confirmada. A la resta de la província sí que n’hem observat. La supercèl·lula confirmada més a prop de la ciutat es va produir el 21 de setembre del 2020 al Baix Llobregat”
Quan són més habituals a Barcelona i a Catalunya?
Sens dubte, els mesos d’estiu és quan més n’hi solen haver. El mes de juliol encapçala la llista i el segueixen, a no gaire distància, els mesos d’agost i juny.
El començament de la tardor és, també, una època en què se’n veuen sovint. Ara bé, a mesura que avança el calendari aquest mena de tempestes es van restringint a tocar del mar.
