Durant els dies de primavera i d’estiu, la calor acostuma a fer-se notar i de valent. Ara bé, no ho fa de la mateixa manera a tot arreu.
En el cas de Barcelona, solen ser els barris situats a la falda de Collserola els que registren els valors de temperatura més elevats, mentre que arran de platja la calor és molt més moderada. Al conjunt de Catalunya acostumen a ser zones enclotades d’àrees allunyades de la costa on la temperatura s’enfila més.
De vegades hi pot haver diferències notables, de més de cinc graus, entre la platja i els barris a tocar de Collserola, o de més de 10 graus entre les poblacions litorals i les de Ponent. A què es deu aquest fet?
La marinada, la brisa estrella de la costa
La raó d’aquests registres de temperatura tan diferents entre els barris de mar i de muntanya i entre la zona litoral i les comarques més allunyades de la costa és la marinada. Aquest vent, típic de les hores diürnes de la primavera i l’estiu, és el responsable de regular la temperatura màxima a la façana costanera.
Quan el sol pica de valent de bon matí, fa pujar la temperatura terra endins. Aquest aire càlid, més lleuger que l’aire fred, té tendència a pujar, a guanyar altitud. El buit que deixa és emplenat per la massa d’aire més fresca que hi ha sobre el mar i que té una temperatura no gaire diferent de la de l’aigua del mar.
L’hora en què comença a bufar, clau per a la temperatura màxima del dia
Tota aquesta maquinària s’engega normalment a mig matí. És per això que a partir de les 9, les 10 o les 11 del matí (en funció del dia) s’acostuma a aixecar una lleugera brisa a la platja que va guanyant força amb el pas de les hores a la vegada que es va endinsant cap a terra ferma. No se sol aturar fins al vespre.
En funció de les condicions meteorològiques, la marinada pot començar a bufar més d’hora o més tard. Com més estona li costa entrar, més temps té el termòmetre per enfilar-se.
Un cop s’imposa la marinada, la temperatura sol quedar estancada o, fins i tot, recula. Això sí, aquest fre en l’ascens del termòmetre sol anar acompanyat d’un increment de la humitat relativa i, per tant, de la xafogor.
La marinada sol endinsar-se desenes de quilòmetres
A més, també depenent del dia, la marinada pot arribar a endinsar-se desenes de quilòmetres terra endins. Sovint, passades les cinc o les sis de la tarda, arriba a les comarques dels Prepirineus i de Ponent.
En zones elevades de l’interior, com per exemple a cavall de les comarques de la Conca de Barberà, les Garrigues i l’Urgell, la marinada hi arriba amb força. No és estrany que les ràfegues superin els 50 i, fins i tot, els 70 km/h.
