sequera
Bosc sec a Balenyà. Autor: Gerard Gaya

Des de fa setmanes que els boscos de Collserola i de molts punts del litoral evidencien, visualment, que la seva salut no és bona. La sequera ja està fent estralls.

Segons informa el CREAF, la primavera i l’estiu sec en general, però sobretot a l’extrem nord-est i àrees del litoral central, sumat a l’onada de calor de l’agost, està afectant greument l’estat dels boscos.

De fet és justament ara, a les acaballes de l’estiu, quan s’avaluen els efectes de la calor i la manca de pluja dels darrers mesos.

Al setembre el CREAF arrenca la desena temporada del DeBosCat, la xarxa de seguiment de l’estat de salut dels boscos que promou el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat per tal de valorar la magnitud dels efectes de la sequera. El treball de camp es realitza amb l’ajuda del cos d’Agents Rurals fins al 30 de setembre. Un cop realitzada aquesta tasca es podrà conèixer quina és la gravetat de la situació.

Una campanya que es preveu intensa a causa de les greus afectacions per la sequera

Diverses zones del territori ja han patit decaïment durant l’estiu, amb pèrdua de fulles, per exemple.

Malgrat que caldrà esperar la recollida de dades i el processament de la informació, segons Mireia Banqué, experta del CREAF en afectacions forestals per sequera, d’acord amb els avisos i les zones que ja han visitat “tot fa pensar que aquesta serà una campanya molt intensa en què registrarem moltes hectàrees afectades”.

Algunes zones ja han patit decaïment durant l’estiu, amb pèrdua de fulles, per exemple.

Els experts del CREAF han comprovat que d’uns anys ençà a les zones on hi ha fortes anomalies de precipitació és on hi ha més probabilitat que apareguin símptomes de decaïment al bosc. És per això que, tenint en compte les dades meteorològiques, les zones més greument afectades seran al litoral, el prelitoral central i nord i part de la Catalunya Central.

Segons els experts, si a partir d’ara plou, les precipitacions podrien esmorteir una mica la situació o fins i tot evitar-la en altres llocs.

La vegetació mediterrània pateix cada cop més els efectes del canvi climàtic

Segons Jordi Vayreda, investigador del CREAF, el canvi climàtic està donant lloc a fenòmens cada vegada més extrems: sequeres de llarga durada i més intenses, onades de calor, etc.

Això fa preveure que les afectacions seran cada vegada més greus i que afectaran fins i tot els boscos mediterranis, més ben adaptats a la sequera”
Jordi Vayreda, investigador del CREAF

La zona mediterrània té espècies d’arbres acostumades a passar set a l’estiu. Tenen mecanismes que els permeten resistir més o menys bé, però les sequeres continuades i les altes temperatures associades al canvi climàtic representen unes exigències molt fortes per als arbres.

Així doncs, com més altes siguin les temperatures, més aigua evaporaran els arbres.

Malauradament el canvi climàtic va en aquesta línia, cada cop fa més calor i plou de forma més irregular.

Els ulls dels boscos

Des del CREAF es fa una crida a la ciutadania per tal que es converteixi en els ulls dels boscos. Qualsevol persona amant dels boscos pot ajudar a saber on s’estan produint les afectacions participant al projecte Alerta Forestal, una plataforma de ciència ciutadana que analitza l’estat de salut dels boscos de Catalunya mitjançant les observacions de la ciutadania.

Participar-hi és tan senzill com enviar fotografies de paisatge de boscos afectats per sequera a través de la seva web-app o app mòbil gratuït i per a dispositius Android i iOS. L’aplicació facilita un conjunt d’infoguies que ajuden a valora el grau d’afectació dels boscos.

Història recent dels boscos catalans: els pitjors i millors anys

Des que el projecte DeBosCat registra els efectes de les sequeres als boscos catalans en destaca l’any 2012, any rècord, amb unes 40.000 hectàrees afectades, sobretot d’espècies com roures i alzines (dues terceres parts). Entre el 2013 i el 2015 es va registrar una treva, amb poca afectació nova.

L’any 2016 va ser un altre any amb afectacions notables a causa de la sequera, tot i que en menor mesura que al 2012. L’afectació va ser de 30.000 hectàrees.

Els anys 2017 i 2018 es va produir una nova treva, amb poca superfície nova afectada. El 2019 es va iniciar la recuperació, amb un descens important de l’afectació tant d’episodis nous com en superfície total.

El 2020 va ser un any de pluges excepcionals que van ajudar els boscos a recuperar-se.