En Roger Layola ho té clar: “La gent diu que els vehicles elèctrics són el futur… jo fa 13 anys que estic conduint el present. He fet gairebé 100.000 quilòmetres i aquesta moto no ha contaminat mai.” L’any 2007 va ser dels pioners a casa nostra d’apostar per aquest tipus de vehicle no contaminant. Els seus problemes respiratoris crònics (és bronco al·lèrgic asmàtic) el van fer conscienciar de la importància de respirar aire net. I el seu granet de sorra va ser anar a buscar a Itàlia un dels primers models de motos elèctriques que van circular per la ciutat.
I, és clar, el seu entorn no estava preparat per a un vehicle d’aquestes característiques. No tenia un endoll pròxim on poder carregar la moto ni cap plaça de pàrquing habilitada. A la primera reunió de veïns els va plantejar el problema i van acordar fer una instal·lació a la seva plaça de pàrquing on arribés el corrent i posar-hi també un comptador privat. Al final de cada exercici només ha d’abonar pel consum que fa carregant la moto. Després de 13 anys funcionant així, no ha tingut mai cap conflicte amb els veïns.
Reconeix, però, que encara hi ha molta feina per fer a la ciutat en aquest sentit: “És difícil trobar un endoll a Barcelona. N’hi ha, però no els suficients“. Creu que arribarà un moment en què la gent es llançarà a comprar motos elèctriques i demana que la ciutat es prepari fent créixer els punts de càrrega. Ell té clar on els posaria: “Serien bons punts per connectar-se al corrent els fanals o les màquines expenedores de tiquets de les àrees blaves, per exemple”.
Restriccions del trànsit contaminant
En Roger espera que a partir de l’1 de gener del 2020, amb l’entrada en vigor de la zona de baixes emissions, es redueixin els nivells de contaminació a la ciutat i que això el beneficiï en la seva salut i en la de la resta de ciutadans. Tot i això, la mesura li desperta sentiments contraposats: “Per una banda, està bé que l’administració sigui valenta, però, per l’altra, crec que prohibir els vehicles antics de la gent que té pocs recursos no és el millor camí“.
Anima tothom a provar els vehicles elèctrics. Creu que “com que encara és una cosa minoritària i desconeguda, la gent li té por“. Per ell, cal un canvi de paradigma pel que fa al tipus de mobilitat que impliqui tothom: tant ciutadans com l’administració.
ROGER LAYOLA | USUARI MOTO ELÈCTRICA
En Roger Layola fins a l’any 2000 es desplaçava per la ciutat en bicicleta. Però els seus problemes respiratoris crònics i l’aire contaminat que respirava a prop dels vehicles van fer que canviés la seva manera de moure’s. Es va interessar aleshores per les motocicletes elèctriques i, finalment, l’any 2007 va fer el pas definitiu. Es va comprar una moto elèctrica i avui, 13 anys després, s’han fet companys de viatge inseparables.
Creu que la gent normalment té por als canvis cap a allò que li és desconegut. Opina que la desinformació és sovint la causa per la qual la gent no fa el pas a un vehicle elèctric. Anima tothom a provar-los perquè creu que aleshores ja no voldran tornar mai a conduir un vehicle de gasolina.
