La primavera 2019, l’astronòmica, ja ha arribat. Ho ha fet quan faltaven dos minuts per a les onze de la nit i s’allargarà durant 92 dies i 18 hores fins a l’arribada del solstici d’estiu, el proper 21 de juny a les 17.54 h.
Ha arribat doncs, l’equinocci de primavera. Una estació agraïda a cavall entre el fred que acostuma a fer a l’hivern i la calor desmesurada dels mesos estiuencs.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”Per què es produeixen les estacions de l’any?” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/societat/quina-es-la-causa-de-les-estacions/|||target:%20_blank|” css=”.vc_custom_1542209372527{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}” el_id=”caixa-vermella”][/vc_column][/vc_row]
Equinocci i equilux: semblants però no iguals
Tot i que el seu nom indica “igual nit que dia” (“equi” i “nocci”), el cert és que el dimecres 20 de març ha de durar 12 hores i vuit minuts. Aquest petit decalatge és ben normal i passa sempre a les nostres latituds. En aquest sentit, tenim el concepte equilux, que indica en el cas específic d’una ciutat el dia en què realment el dia i la nit tenen 12 hores cadascun. En el cas de Barcelona, l‘equilux va ser el 17 de març, moment a partir del qual els dies aniran guanyant la partida a les nits, tot i que oficialment l’equinocci sigui tres dies després.
Durant aquesta estació els dies allarguen clarament la seva lluminositat, i situen les hores de sol just a mig camí entre les 9 h del solstici d’hivern i les 15 h del solstici d’estiu. A més a més, l’ombra que projectem es fa cada vegada més petita, donat que el sol a poc a poc es va situant cada vegada més amunt a l’horitzó.
L’astronomia d’aquesta primavera
Arribar i moldre. La mateixa nit que ha arribat la primavera hem tingut la tercera superlluna de l’any. Serà també l’última del 2019 i la “menys” espectacular donat que estarà uns 900 km més allunyada que la superlluna del febrer.
A més a més, aquesta primavera podrem veure a ull nu Mart, visible després de la posta de sol i Venus, Saturn i Júpiter a l’albada.
Tot i que no hi ha eclipsis durant aquesta estació, en tenim un a la recambra. Serà la nit del 16 al 17 de juliol, amb un eclipsi parcial de lluna, visible també des de la ciutat.
Canvi d’hora i més “ponts” i festius
Tot i que a l’agost de l’any passat va sorgir per primer cop la possibilitat que en els propers anys se suprimeixi, la primavera d’enguany ens durà també el tradicional canvi d’hora. Serà la matinada del 31 de març. A partir d’aleshores tindrem sol fins passades les vuit del vespre. És, sens dubte, el canvi horari que més agrada en general, tot i que geogràficament no sigui el més adequat.
A partir del mes d’abril començarem a gaudir també de dies festius. Els primers en arribar, Setmana Santa, que enguany serà del 19 al 22 d’abril. Després seguiran l’ 1 de maig i el 10 juny, la segona Pasqua.
