Tot i que aquesta setmana tindrem un ambient més hivernal una altra vegada, la primavera astronòmica ja truca a la porta. L’equinocci es produirà el proper dimecres, dia 20, i donarem la benvinguda a la nova estació a les 23.58 h.
Després d’un hivern tan sec, arribaran les pluges aquesta primavera?
La primavera normalment és una estació amb força pluges. A sectors de l’extrem sud-oest de Catalunya, de l’interior i del Prepirineu occidental acostuma a ser l’estació més plujosa de tot l’any. Segons els models a curt i mitjà termini, tot apunta que la primavera començarà amb una temperatura habitual per les dates però seguirem amb absència de precipitacions. Mirant mapes a llarg termini, agafant-nos a l’estadística i observant pronòstics estacionals, tot ens fa pensar que la ratxa sense precipitacions i sequera no s’hauria de perllongar gaire més. Totes les esperances estan posades en aquesta primavera. Aquest any, també serà clau per definir un estiu problemàtic o no d’incendis forestals.
Si fem cas de les diferents previsions estacionals, aquesta primavera sembla que podria trencar la ratxa i ser una mica més plujosa del normal, especialment a l’interior del país. Això ens fa pensar que, avançada la primavera, podríem tenir episodis provinents del Mediterrani que reguin tot el país amb abundància, sumat a situacions de tempestes, que podrien afectar més les zones de l’interior de Catalunya.
Què diuen els pronòstics estacionals?
Els models estacionals americans —de la NOAA— ens donen una aproximació del que podria passar durant aquests propers tres mesos. En el primer mapa de temperatures d’aquesta sèrie (‘T2M anomalies’) podem veure com sobre Catalunya, gran part d’Espanya i d’Europa hi predomina el color carbassa i fins i tot tonalitats més vermelles al nord del continent. Aquestes tonalitats ens indiquen la presència d’anomalies positives respecte a la mitjana climàtica. Per tant, hi ha la probabilitat que en el còmput global dels tres mesos aquesta primavera sigui a Catalunya entre 0,5 i 1 ºC per sobre de la mitjana climàtica. És a dir, una estació més, un altre cop per sobre de la mitjana climàtica, com també sembla que serà així a gran part del nord d’Europa. Això no vol dir que puntualment tinguem entrades d’aire fred, però en el còmput global dels tres mesos, sembla que tindrem una temperatura més elevades del que tocaria per l’època.
Tanmateix, si ens posem a analitzar el mapa de precipitacions (‘Prec anomalies’) veiem com justament a sobre de Catalunya hi predomina el color blanc, que significa precipitacions iguals o similars a la mitjana climàtica, és a dir, força pluja com acostuma a ser normal en aquesta estació. Cal destacar la lleugera anomalia positiva a l’interior de Catalunya així com a l’interior de la península. Això es pot traduir en tempestes de tarda que podrien afectar preferentment l’interior del país i causar anomalies positives de precipitació. Per tant, en tota la regió metropolitana de Barcelona, és probable que tinguem una primavera amb les precipitacions que pertoquen per aquesta època respecte a la mitjana climàtica. Això ens fa saber que, si la primavera acostuma a ser un període de per si força plujós, probablement acabarà plovent amb ganes i podríem salvar aquesta sequera de principis d’any. Tot i això, aquests pronòstics estacionals no s’han d’agafar al peu de la lletra ja que són molt orientatius i poden fallar, però la quantitat d’encerts cada vegada és més alta.
