Contemplar la serra de Tramuntana des de Collserola no és feina fàcil malgrat que en els darrers anys, i en bona mesura gràcies a les xarxes socials, l’estampa del perfil de Mallorca des de la part més alta de Barcelona s’ha fet més coneguda i mediàtica. L’albirament només es produeix uns quants cops a l’any i en unes condicions atmosfèriques molt concretes.
Barcelona, des de Mallorca
Una imatge molt menys coneguda pels barcelonins i els catalans és, sens dubte, l’escena oposada, és a dir, el contorn de Collserola o les muntanyes del prelitoral vistos des de la serra de Tramuntana.
Recentment ha fet 10 anys de la —probablement— millor fotografia que s’ha arribat a fer mai des de Mallorca enfocant cap a Catalunya. L’autor de la instantània és Marcos Molina, fotògraf autodidacta especialitzat en el paisatge de natura, sobretot en el de la serra de Tramuntana, amb la qual, assegura en el seu perfil, ha tingut una connexió íntima al llarg de la seva vida, i és on ha desenvolupat la majoria dels seus treballs fotogràfics.
Conmemorando el 10º aniversario de la única vez que he divisado #Barcelona desde #Mallorca. Serra de Tramuntana, 2010. https://t.co/xuGd99OHsH @finestresdaire @AlfredRPico @peppuig1 @jepflaque @lofaidit @alfons_pc pic.twitter.com/vcXdHZb4BT
— Marcos Molina (@_MarcosMolina) March 30, 2020
Les imatges que l’autor ha compartit recentment, aprofitant-ne el desè aniversari, van marcar un abans i un després en els albiraments de la península Ibèrica des de Mallorca.
Les instantànies permeten comprovar com, des del puig Roig, un cim de la serra de Tramuntana de poc més de 1.000 metres d’alçària, es poden arribar a veure la silueta del Tibidabo, Montserrat, el Port del Comte, la Mola o la serra del Cadí i el Pedraforca, entre altres indrets. A banda, la imatge també permet identificar estampes barcelonines com els llums de Vallvidrera, els barris més alts de Barcelona o la torre de Collserola.
Barcelona es troba a 180 km en línia recta de la serra de Tramuntana, però la serra del Cadí s’arriba a distanciar fins a 285 km d’aquesta serralada balear o la Muga (la Cerdanya) fins a 307 km.
Detalls encara més curiosos de la fotografia
Marc Bret, fotògraf especialista en horitzons llunyans, ha immortalitzat moltíssimes vegades el contorn de Mallorca des de Collserola, però també des de quasi tots els racons des d’on és possible copsar-lo del territori català. També des del Pirineu Oriental.
En Marc, fascinat per la fotografia mallorquina del seu company Marcos Molina, va decidir realitzar-ne un treball d’anàlisi minuciosa posterior per tal d’identificar totes les “llumetes” que s’hi veien i descobrir-hi tots els cims i elements geogràfics que fos possible.
L’expert explica que per tal de poder identificar poblacions i edificis, a banda d’usar eines com els simuladors, que tenen moltes limitacions en el cas de buscar detalls més concrets o específics, va procedir a buscar punts de perspectiva (sobre el terreny) que estiguessin en línia amb la trajectòria de la fotografia que va fer en Marcos des del puig Roig. Va ser necessari, per tant, fer treball de camp. “Vaig anar, per exemple, a un punt de l’Ordal per aconseguir, en aquest cas, una perspectiva de Montserrat similar a la que es veia a la fotografia”.
El resultat, després de molta feina de camp i de tractament informàtic, va ser realment satisfactori i li va permetre identificar innombrables estructures.
En el cas de Barcelona, per exemple, en Marc va haver d’anar a Montjuïc per tal de copsar, de prop, el que es podia arribar a entreveure de lluny, des de Mallorca. Això li va permetre, a tall d’exemple, identificar una llum potent que des de la serra de Tramuntana s’observava a la falda del Tibidabo, damunt les llums dels barris més alts de la ciutat. La llum corresponia a la Casa o Palau Arnús, edifici emblemàtic pròxim al Mirablau.
En el cas de Barcelona són molts els barris i zones que es van poder identificar “a posteriori”, amb una anàlisi més fina.
Finalment, Bret destaca que el darrer enigma que va haver de resoldre va ser esbrinar què era la franja fosca que s’aprecia a la fotografia, arran de mar a Barcelona. El fotògraf sospitava que podia ser el talús de Montjuïc, però ho dubtava pel fet que ell mai havia pogut immortalitzar el puig Roig des de Montjuïc, ni tan sols en dies de bona transparència.
L’enigma va quedar resolt cinc anys després, el 5 de març del 2015, una jornada de refracció molt intensa que li va permetre albirar el puig Roig des de Montjuïc. Aquesta troballa va permetre, per tant, validar la hipòtesi.
Si voleu saber més d’aquest tema podeu consultar els enllaços als articles de l’autor que hi ha en la piulada següent, d’Horitzons Llunyans.
Aprovecho para poner tambíen el trabajo de anàlisis que hice en 2012 sobre las fotografias https://t.co/Ajd0uhujua
y el artículo: https://t.co/T154BhU3G5
Versión en castellano: https://t.co/6nHcKCHsLI— Horitzons llunyans (@finestresdaire) March 31, 2020
