Des d’uns 16 dies abans que comenci l’estiu i arribi, per tant, el solstici d’estiu, el 21 de juny, i fins a 16 dies després (diumenge, 7 de juliol) el sol surt cada matí darrere del cap de Tossa de Mar i és ben visible des de Barcelona, a la zona de Montjuïc. Per gaudir d’aquesta visió en directe caldrà matinar una mica: el sol surt poc abans de les 6.30h.
De fet, és estrictament 16 dies abans i després del solstici que el sol surt literalment per sobre del cap de Tossa, però durant aquest mes llarg el veurem sortir per terra i no per mar, com és l’habitual.
A partir de mitjans de juliol el sol sortirà ja pel mar i ho farà cada cop més cap al sud fins al dia del solstici d’hivern, que sortirà gairebé cap al sud-est, a uns 121 º. Actualment surt més aviat cap al nord-est, a 58º.
Algunes dades geogràfiques
El cap de Tossa correspon a l’extrem més punxegut de la Costa Brava que es pot albirar des de la capital catalana, ja que, més cap al nord, el contorn del litoral gironí s’endinsa cap a l’interior i es fa invisible des de casa nostra. La distància entre Montjuïc i Tossa de Mar és de 76 quilòmetres en línia recta. El cap de Tossa es troba a 56 metres d’altura sobre el nivell del mar.
Avui, en Pere Lluís Donoso ha captat la imatge des de Montjuïc.
Així es veuria en condicions òptimes
La meteorologia és clau per poder contemplar a la perfecció aquest esdeveniment. A continuació mostrem algunes imatges d’en Marc Bret corresponent al dia 5 de juny de l’any 2014. Al blog Horitzons llunyans Bret relata els ets i uts d’aquell eseveniment.
Barcelona es veu des de Tossa de Mar a l’inici del solstici d’hivern
Des de Barcelona veiem Tossa de Mar pels volts del solstici d’estiu, però des de Tossa es veu la capital catalana els dies propers al solstici d’hivern, al desembre.
Marc Bret, fotògraf i especialista en fotografia de llunyania, ha immortalitzat diverses vegades aquesta idíl·lica estampa tant des de Barcelona com des de Tossa de Mar. El fotògraf va parlar-ne a ‘El matí de Barcelona’ i va explicar que uns dies abans i després del solstici d’hivern es pot veure la silueta de Montjuïc i de les Torres Mapfre des de Tossa de Mar.
Bret també ha aconseguit immortalitzar el contorn dels Alps des dels Pirineus, concretament des del pic de Finestrelles (el Ripollès), des d’una distància de 443 km. Aquesta va ser, possiblement, la distància més màxima immortalitzada mai per una càmera fotogràfica a tot el món. També ha capturat varies vegades la silueta de la serra de Tramuntana, Mallorca, des de la ciutat.
