és un dels diversos vigilants forestals que treballen activament aquests dies, i durant tot l’estiu, enfilat en una de les torres de vigilància que hi ha repartides per tot el Parc Natural de Collserola. En Dani treballa a la Torre Kilo, emplaçada al puig d’Olorda, de 450 metres, al municipi de Sant Feliu de Llobregat.
El camp de visió des de la Torre Kilo és excepcional: la vall del Llobregat, el Garraf, el delta del Llobregat, l’Ordal, la plana vallesana i els boscos de la meitat occidental del Parc Natural de Collserola. En dies clars s’hi poden albirar l’illa de Mallorca o els cims del Cadí i la serra d’Ensija.
La posició estratègica de la torre de vigilància permet albirar perfectament altres torres emplaçades dins de l’àmbit de Collserola. En total hi ha set torres gestionades directament pel Parc a Collserola.
A banda, el parc disposa de sis torres més repartides entre la serra de la Marina i la zona del Garraf i l’Ordal, que permeten vigilar Collserola des de fora. Les torres de la serra de la Marina i una del Baix Llobregat són gestionades per la Diputació de Barcelona.
Un bon desplegament de torres de vigilància és clau per tal de detectar qualsevol columna de fum que pugui sorgir a l’entorn. El temps és or en cas d’un foc forestal i arribar en pocs minuts a la zona de l’incendi és vital per tal de poder-lo controlar en el seu estadi inicial, abans no s’expandeixi de forma anàrquica.
Quina és la feina d’un vigilant?
En Dani fa 21 anys que cada estiu treballa fent de guaita. Destaca que es tracta d’una feina que requereix molta paciència i atenció constant, un treball passional no apte per a tothom.
En cas de detectar qualsevol columna de fum convé comunicar de la forma més precisa possible la seva posició.
El Parc de Collserola disposa d’una xarxa de repetidors de ràdio que permet als vigilants de cada torre comunicar les novetats —un cop cada hora— al Centre de Control de Collserola a través d’un canal intern.
En cas d’una alerta per foc, els vigilants usen un altre canal que escolten tots els actors implicats en el foc que actuen a l’àmbit de Collserola: els Bombers de la Generalitat de Catalunya (els de l’àrea metropolitana nord i la sud), els Bombers de Barcelona, així com els Agents Rurals, les ADF o els policies locals de tots els municipis que formen el Parc Natural de Collserola.
Aquest sistema d’alerta permet activar de forma immediata els diversos mitjans d’extinció.
Vigilància i immediatesa d’actuació, eines bàsiques en un parc amb poca gestió forestal
, responsable del dispositiu de prevenció d’incendis del Consorci del Parc de Collserola, destaca la importància de la vigilància per tal de detectar qualsevol focus de foc i poder activar el protocol d’extinció de forma quasi immediata.
Aquest és el punt fort de Collserola, un espai on la gran pressió humana i urbanística de l’entorn pot suposar un risc d’inici de foc, i on la presència de zones d’alt interès ecològic no permet tales o desbrossaments del sotabosc en alguns punts on hi ha molt combustible forestal. A banda, Capdevila recorda que més d’un 50 % de la superfície del parc és de propietat privada, on “no hi ha una cultura forestal” pel fet que actualment aquestes finques no tenen prou riquesa forestal per permetre treure prou profit econòmic del bosc.
Altres actuacions necessàries per lluitar contra el foc
El Parc Natural de Collserola disposa d’una xarxa de basses d’aigua —13 en total— que poden ser usades pels mitjans aeris en cas d’un incendi, així com una xarxa de punts d’aigua, d’hidrants.
Una altra eina bàsica per facilitar l’arribada dels mitjans d’extinció al bosc és el manteniment de la xarxa de camins forestals, una tasca que es realitza durant els mesos freds de l’any.
