A principis de mes un grup de biòlegs del Zoo de Barcelona, que treballen per recuperar la biodiversitat al riu Besòs, van fer una troballa més que interessant després de revisar les imatges captades per una de les càmeres d’infrarojos que van col·locar a la llera del riu: hi ha llúdrigues. Dies després n’han aconseguit enregistrar més imatges i fent-ne una anàlisi més detinguda, el tècnic de projectes de fauna del Zoo, Pep Xarles, assegura que “vam tenir la sorpresa i la sort d’aconseguir les imatges, que són la primera evidència que la llúdriga està criant al Besòs.”
Fins ara, explica Xarles, se n’havien localitzat individus en solitari “fins i tot a trams propers a la desembocadura”, però la presència d’aquesta família “a trams mitjans del riu” evidencia que la recuperació del riu s’ha accelerat després del vessament tòxic produït per l’incendi d’una fàbrica el mes de desembre, que va provocar la mort de quasi tota la fauna aquàtica. I el temporal Gloria n’és el responsable: les torrentades van multiplicar el cabal del riu per 70 i van permetre una regeneració ràpida de l’aigua i l’aportació de sediments.
Si bé es creia que la recuperació del riu seria lenta, l’escenari post-Gloria —en què ha ajudat en certa mesura el confinament humà— deixa un panorama ben diferent, sense restes de contaminació. El director del Zoo de Barcelona, Antoni Alarcon, assegura que “sense fer analítiques, el riu ha millorat molt” i destaca que “allà on al desembre hi havia platges plenes de peixos morts, avui dia hi torna a haver molts peixos i molta recuperació” de la fauna.
La fauna al Besòs
Al Besòs viuen amb regularitat 15 espècies diferents d’aus i, almenys, sis diferents de peixos, a banda de desenes d’invertebrats i insectes. A aquesta llista cal sumar-hi ara una desena de llúdrigues que els biòlegs del Zoo han detectat a la conca. El tècnic de projectes de fauna del Zoo de Barcelona, Pep Xarles, recorda que “la llúdriga busca punts més de fondària, lleres de riu més complexes on poder fer niu i tolles on poder pescar”.
Aquests elements fan la llera del riu més complexa, una fesomia que afavoreix la biodiversitat. En aquest sentit, el director del Zoo de Barcelona, Antoni Alarcon, considera que cal “aprofitar regals naturals com els que va deixar el Gloria”, com ara l’aparició de meandres naturals, tolls nous i profunditats diferents en el curs del riu, i fer una clau de volta més per rubricar la “recuperació popular del riu que es va començar fa 30 anys”.
Considera que cal apostar per la creació de depuradores d’aigua, així com “regenerar i crear nous hàbitats que, com hem vist i s’ha demostrat en el tram final del riu, són la peça clau per a la recuperació de la biodiversitat”.
