Al llarg de les setmanes de confinament han estat moltes les imatges d’animals salvatges apropant-se a ciutats i pobles aprofitant, en bona mesura, la tranquil·litat efímera d’aquells dies: guineus, senglars, cabirols, etc. També, la baixada de l’activitat en l’àmbit costaner, combinat amb la major presència de persones observant el mar des de casa, va afavorir que es fessin virals imatges de dofins i altres cetacis marins ben a prop de les platges del litoral català, també de la mateixa ciutat de Barcelona. A inicis del mes d’abril, per exemple, es van veure dofins molars a a Sant Pol de Mar.
Una troballa poc usual a tocar el litoral de la Costa Brava
Els membres de Noa18nusos, una associació sense ànim de lucre especialitzada en el coneixement i conservació del medi marí i en els cetacis, va fer una troballa molt poc usual dijous 21 de maig: un enorme grup de dofins cap d’olla negre.
Les imatges que il·lustren aquesta notícia, realitzades per Jordi Corona de Noa18nusos, mostren la presència d’un grup nombrós de dofins cap d’olla negre. La troballa la van fer a poques milles davant del cap de Sant Sebastià (Llafranc), curiosament durant la primera sortida a mar que feien després de dos mesos de confinament.
Segons Jordi Corona, biòleg marí i qui apareix al final de les imatges, en van arribar a veure més d’un centenar d’exemplars, dispersos de forma àmplia per la zona del canó de la Fonera (Rec de Begur).
La importància de la seva observació, segons explica la biòloga marina Clàudia Auladell, rau en el fet que és un animal del qual se’n saben poques coses de la seva presència al Mediterrani. És una espècie quasi excepcional en aquest sector de la costa.
Malgrat la raresa de veure aquest dofí poc usual a Catalunya, no és un fet excepcional que es puguin acostar tant a la línia costanera, com ha estat el cas.
El confinament i el temporal Gloria, principals responsables de la troballa
Jordi Corona explica que al cap de dos dies van tornar a la zona per intentar trobar-los de nou però no hi va haver sort. Al llarg d’aquesta setmana preveuen tornar a anar a buscar-los.
La biòloga Clàudia Auladell destaca que la troballa probablement hagi estat gràcies a la combinació de diversos factors. Un d’aquests ha estat el efectes de la borrasca Gloria de finals de gener, la qual va afavorir l’aflorament de plàncton a la nostra zona i més aliment per als peixos. També la menor freqüència de vaixells i altres embarcacions d’oci d’aquestes setmanes i, finalment, el fet que siguem a la primavera, època de migració que permet que es vegin molts cetacis.
Com hem d’actuar en cas de trobar-nos dofins?
Clàudia Auladell insisteix en el fet que si trobem grups de cetacis mai no podem creuar-nos a la seva trajectòria i, en cas que estiguem navegant, ens hem de mantenir almenys a 60 metres, tal com estableix la llei. Insisteix en el fet que està totalment prohibit banyar-se amb els dofins, tot i la temptació que podria suposar.
A banda, pel seu interès científic, convé notificar-ho a la xarxa d’observacions de la fauna marina de la Generalitat de Catalunya a través del correu electrònic que es facilita. També és necessari fer-ho mitjançant la plataforma de ciència ciutadana ornitho.cat.
Com són els caps d’olla negre?
El cap d’olla negre (“Globicephala melaena”) externament s’assembla molt a la falsa orca. De fet, tot i que forma part de la família dels dofins oceànics, el seu comportament s’assembla més al de les balenes. Són animals de grans dimensions, de 5 a 7 metres de longitud i d’1 a 3 tones de pes.
Es tracta d’animals de costums fortament gregaris que durant la migració solen formar agrupacions d’alguns centenars d’exemplars que es dispersen en grups més petits quan s’alimenten. La seva dieta es basa sobretot en calamarsos, tot i que també poden capturar peixos com verats, bacallans o rèmols.
Els aparellaments es produeixen al llarg de tot l’any, sobretot a la primavera o a l’estiu. La gestació dura entre 15 i 16 mesos i les cries són de color gris marronós, de tonalitat més clara que els adults.
Viu sobretot en aigües temperades. És present al Mediterrani occidental, per bé que la seva distribució és irregular. Al Mediterrani, a banda del cap d’olla negre, també hi trobem el cap d’olla gris.
