Les destrosses provocades pel temporal Gloria han tornat a posar sobre la taula el debat sobre el futur de les platges de Barcelona. Segons el catedràtic d’enginyeria ambiental de la UPC Josep Maria Baldasano, la resposta és clara: “No les podrem tenir”. En la mateixa línia, el cap d’estudis del Grau en Ciències i Tecnologies del Mar de la UPC, César Mösso, alerta que les platges de Barcelona “estan en risc perquè són vulnerables”.
Baldasano s’ha mostrat comprensiu amb la reacció de l’Ajuntament de voler recuperar i mantenir les platges tal com estaven abans de la borrasca, però creu que a mitjà termini cal analitzar si en els pròxims anys hi haurà les condicions per poder-les mantenir. “Probablement la resposta serà que no”, sentencia. Segons el catedràtic de la UPC, el fet que no s’estigui avançant prou en la limitació d’emissions farà que s’hagin de prendre mesures “que no seran del nostre gust”, però que es faran “absolutament necessàries”.
Per la seva banda, Mösso sí que veu amb bons ulls la decisió de l’Ajuntament de reposar sorra al litoral. “És la solució més natural”, afirma, una manera “de regenerar la platja per mantenir-ne la integritat”. No obstant això, el cap d’estudis del Grau en Ciències i Tecnologies del Mar de la UPC alerta que aquesta “no és una solució definitiva” perquè de les platges de Barcelona en “surt més sorra de la que entra”, fet pel qual “tard o d’hora aquesta sorra es perdrà”.
El canvi climàtic amenaça les platges barcelonines
Josep Maria Baldasano i César Mösso coincideixen a afirmar que la pujada del nivell del mar i l’escalfament de l’aigua es traduiran en més episodis de maror i en una activitat marina i costanera que serà molt més important. “El mar està agafant les terres”, afirma Baldasano, i, per tant, creu que calen mesures de mitigació a primera línia de mar.
“Reposar la sorra ha d’anar acompanyat del reforç de les estructures de protecció costaneres“, explica Mösso. D’aquesta manera, es garantiria que “la sorra durés més en el temps”. No obstant això, per aquest investigador, la solució és “predir quan hi haurà un esdeveniment extrem”, com un temporal, per poder “calcular-ne les conseqüències”. Així, es podrien adoptar les mesures preventives adequades.
César Mösso també critica l‘impacte ambiental que implica retornar sorra a les platges, tant en “la recollida del fons marí com de la col·locació a la platja”. De fet, el docent de la UPC avisa que “no es poden omplir les platges amb qualsevol mena de sorra” i cal tenir-ne molt en compte les característiques, “sobretot la mida del gra”. En cas que no s’hi adapti correctament, Mösso alerta que “una part important es perdrà tot i que no hi hagi un temporal”.
Repensar les infraestructures de la costa
Baldasano també alerta sobre la necessitat d’actuar de forma urgent en les infraestructures de primera línia de la costa, com l’R1 de Rodalies, una de les més afectades pel Gloria. “Aquesta línia de tren està molt amenaçada i hauria de ser repensada de forma immediata“, alerta. Recorda que aquestes infraestructures es van dissenyar en una altra època i, tot i que fa anys que s’alerta dels perills del canvi climàtic, els canvis s’afronten de manera massa lenta.
Aquí pots escoltar tota l’entrevista a Josep Maria Baldasano, catedràtic d’enginyeria ambiental de la UPC:
Ecologistes en Acció, en contra de la reposició artificial de la sorra
Les entitats ecologistes són una de les veus contràries a reposar sorra a les platges. Kike Molina, portaveu d’Ecologistes en Acció a Catalunya, adverteix que fer-ho suposa un gran impacte econòmic i també ambiental. L’entitat afegeix, a més, que serveix de poc, perquè és possible que es repeteixin més temporals. Proposen altres alternatives com deixar que els sediments dels rius arribin fins al litoral de manera natural.
